Despotat de l'Epir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: els exercits epirota > els exèrcits epirota
m Corregit: però quant es > però quan es
Línia 112:
 
===1230-1274===
L'any [[1230]], a la cimera del seu poder, Teodor va atacar territori búlgar però va patir una greu desfeta a la batalla de Clocònica, a la vora del [[riu Maritza]] Superior, i fou fet presoner; inicialment fou tractat amb honors, però quantquan es va descobrir que ell i el seu fill Joan preparaven un complot contra el tsar [[Ivan Asen]], va esser cegat. Els territoris conquerits per Teodor als llatins es van sotmetre al tsar búlgar (menys una part de Tessàlia), i els búlgars van entrar amb poca resistència a [[Albània]] i Durazzo. Manel, germà de Teodor, casat amb una filla d'Ivan Asen, va agafar i conservar el poder a Epir, [[Etòlia]], [[Acarnània]] i part de Tessàlia, perquè es va reconèixer vassall del tsar de Bulgària. Ragusa va rebutjar la sobirania d'Epir el 1232. Sèrbia ho va fer el 1233 (Esteve II es va tornar boig i fou deposa per la noblesa que va col·locar al tron al seu germà Esteve III Vladislav), i es va aliar a [[Bulgària]].
 
El [[1237]] el cec Teodor fou alliberat junt amb el seu fill Joan. Va tornar a la resta dels seus dominis i ràpidament la noblesa es va posar del seu costat i va deposar a Manel, que va fugir a Nicea. Teodor, restablert, va abdicar en el seu fill Joan I, i una filla es va casar amb el tsar búlgar Ivan Asen garantint així la neutralitat d'aquest. Amb tots aquest disturbis, [[Miquel II Àngel-Comnè]], fill del dèspota Miquel I, es va proclamar dèspota a Epir, [[Etòlia]], [[Acarnània]] i [[Corfú (ciutat)|Corfú]], deixant a Joan només alguns territoris principalment a Tessàlia i Macedònia. Llavors ([[1239]]) l'exiliat Manel va retornar amb soldats que li va deixar l'emperador de Nicea i va desembarcar prop de Salònica. Però Manel i Teodor el Cec van arribar a un acord i es va establir un govern conjunt entre Joan I i Manel.