Diferència entre revisions de la pàgina «Esfinx de Giza»

m
Corregit: llavors quant l > llavors quan l
m (Corregit: "de El Caire")
m (Corregit: llavors quant l > llavors quan l)
Les escultures que es tenen de [[Djedefre]], Khefren i [[Micerí]] i d'altres faraons de l'imperi antic mostren la mateixa imatge que l'esfinx. Hi ha un forat a la part superior i un sota l'estàtua. El cos mesura 72,5 metres de llarg i 20,2 metres d'ample; la cara fa quatre metres. Tancant el monument i ha uns murs de rajoles.
 
[[Tuthmosis IV]] ([[1425 aC]]-[[1417 aC]]) hi va fer posar una estela i la va restaurar; també fou restaurada probablement per [[Ramsès II]]. La figura va quedar enterrada per l'arena diverses vegades i estava tapada quan hi va arribar [[Napoleó]]. Encara que tradicionalment es diu que fou llavors quantquan l'esfinx va perdre el nas, els erudits pensen que ja l'havia perdut 400 anys abans. Entre el [[1816]] i el [[1817]] el genovès Cavigia la va voler netejar d'arena però no ho va aconseguir; tampoc ho va aconseguir Mariette el [[1852]] fins que en un segon intent el [[1858]] la va poder deixar lliure en gran part. Maspero, el [[1885]], va provar de netejar la resta però no va poder; finalment el [[1936]] ho va aconseguir el francès Emile Baraize, que va omplir de ciment les bases laterals del barret del faraó, alterant el seu aspecte.
 
Progressivament l'erosió natural del vent i pluja (la pedra és de mala qualitat) i la contaminació procedent del [[El Caire|Caire]], ha anat afectant la figura. Una restauració es va completar el [[1998]] en la que els escultors Adam Hunein i Mahmud Mabruk i el restaurador Mustafa Abdel-Qader van substituir les peces d'anteriors restauracions que no s'havien fet prou be, especialment les dels anys vuitanta, però el problema de l'erosió no s'ha resolt definitivament i cap de les solucions proposades deixa de tenir inconvenients.
1.123.537

modificacions