Lèucada: diferència entre les revisions

Com a colònia coríntia va esdevenir un estat independent. A les guerres mèdiques va ajudar a Atenes i va enviar tres vaixells a la [[batalla de Salamina]] ([[480 aC]]) i 800 homes a la batalla de [[Platees]]. A la [[guerra del Peloponès]] va estar al costat de [[Corint]] la seva metròpoli, i per tant generalment al costat d'[[Esparta]]. El [[343 aC]] va esdevenir aliada d'[[Atenes]] contra [[Regne de Macedònia|Macedònia]], i victoriós el rei [[Filip II de Macedònia]] l'illa va passar al seu control. El [[312 aC]] la seva independència fou restaurada. Al segle següent va passar a la confederació d'Acarnània i fou seu de les reunions de la confederació. El [[230 aC]] fou aliada de Macedònia contra Roma, però fou derrotada i el [[197 aC]] va passar a domini romà al ser conquerida després d'un llarg setge. Altres ciutat de l'illa en aquest temps eren: Fara (Phara Φαρά) i Hellomenion (Hellomenium (ελλόμενον). El cap al sud-oest de l'illa fou anomenat Leucatas o Leucates (Λευκάτας).

 

 

La dinastia Tocco, amb el duc Leonard, va esdevenir tributaria de [[Turquia]] des el [[1478]] i els otomans van desembarcar a l'illa el [[1479]] i de fet va passar a ser possessió turca; el duc estava enllaçat amb el sultà pel matrimoni amb Milica Branković, una neboda de la respectada sogra de [[Mehmet II]], Carica Mara, vídua de [[Murat II]]. Milica havia mort el [[1464]] i Leonardo es va casar en segones noces el 1477 amb Francesca Marzano, una princesa dels Aragó d'Itàlia, casa hostil als otomans. Leonardo va ser submissió als otomans però el [[1479]] una flota manada per Gedik Ahmed Pasha, bey d'Avlonya ([[Valona]]) va ocupar Zakynthos ([[Zante]]), [[Cefalònia]] i Levkas (Lèucada). Les dues primeres van passar a Venècia el [[1481]] i la tercera va restar sota protectorat otomà. El [[1485]] els otomans van adquirir Cefalònia per tractat, però el [[1500]] va retornar a Venècia. Llavors els otomans van annexionar formalment Lèucada el [[1500]]. Leonardo i Francesca, odiats per la població grega subjecta a la seva explotació, van fugir a Itàlia on van rebre possessions de mans del rei Ferran. Gedik Ahmed va deportar part de la població a [[Istanbul]]. L'agost del [[1502]] en la guerra entre Turquia i Venècia per les darrers possessions venecianes a la costa grega, Lèucada fou ocupada pel venecià Bernadetto Pesaro, que la va abandonar el [[1503]] al signar-se el tractat de pau que reconeixia a Venècia la possessió de Cefalònia. Formà part del sandjak de [[Karli-Ili]] desde mitjans del segle XVI fins a finals del segle XVII. Fou capital d'un dels dos ''kada'' en que estava dividit, anomenat Aya Mavra. Un registre de 1523-1536 dona una població per la ciutat de Lèucada de 1000 a 1500 persones (194 llars, 25 solters i 20 vídues). El ''kada'' incloïa la ciutat de Vonitza o [[Vonitsa]] (amb 90 llars, 27 solters i 15 vídues) i 43 pobles a més de 5 monestirs amb una població total de 12.000 persones. Això acredita que el ''kada'' no sols comprenia l'illa sinó també una considerable extensió a [[Acarnània]]. L'altra ''kada'' del sandjak era Engili-kasti ([[Angelokastro]]), amb seu a la ciutat d'aquest nom, otomana des de 1460 i que era la seu del ''sandjakbegi'' (tenia 144 llars i el kada tenia en total 253 pobles amb 9009 llars, 290 solters i 954 vídues o sigui unes 45 a 47.000 persones). A Lèucada hi havia una guarnició amb 111 soldats i 9 artillers, mentre que a Angelokastro només hi havia 25 soldats, perquè estava al interior i menys exposada a un eventual atac. Altres 25 soldats i 2 artillers eren a Vonitsa, de posició més forta que Lèucada. No s'esmenta ni un sol musulmà civil en tot el sandjak de Karli-Ili. Només hi havia mesquites als tres castells. El [[1564]] un aqüeducte es va fer per abastir d'aigua bona a Lèucada, acabat el 24 d'octubre d'aquell any.