No-violència: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: no-violència
m Corregit: moment en que > moment en què
Línia 25:
<blockquote>"Jo crec que és un crim per a qualsevol persona seguir acceptant la brutalitat sense fer res per defensar-se".<ref>X, Malcolm and Alex Haley:''"The Autobiography of Malcolm X"'', page 366. Grove Press, 1964</ref></blockquote>
 
En el seu llibre ''How Nonviolence Protects the State'' (Com la no-violència protegeix l'estat), l'anarquista [[Peter Gelderloos]] critica la no-violència com ineficaç, racista, estatista, patriarcal, amb una tàctica i una estratègica inferior a l'activisme militant, i enganyada.<ref>Gelderloos, Peter. ''How Nonviolence Protects the State''. Boston: [[South End Press]], 2007.</ref> Gelderloos afirma que les tradicionals i ensucrades històries de l'impacte de la no-violència, ignoren la participació dels militants dels moviments com el [[Moviment d'independència de l'Índia]] i el [[Moviment afroamericà pels drets civils]] i falsament mostren Gandhi i King com a activistes de més èxit en aquests respectius moviments.<ref>Ibid., p.7-12.</ref> A més, sosté que la no-violència és generalment defensada per blancs amb privilegis que esperen que "els pobles oprimits, molts dels quals són persones de color, pateixin amb paciència una violència inconcebible, fins al moment en quequè el 'Gran Pare Blanc' sigui influït per les demandes del moviment o dels pacifistes quan aquests aconsegueixin la 'massa crítica' llegendària" (N. del T. = el suficient nombre de persones).<ref>Ibid., p.23.</ref>
 
L'eficàcia de la no-violència també va ser qüestionada per alguns manifestants anti-capitalistes advocant per una "diversitat de tàctiques" durant les manifestacions al carrer a tot Europa i els EUA després de les protestes contra l'[[Organització Mundial del Comerç]] dutes a terme a [[Seattle]] i a [[Washington DC|Washington]] el 1999.