Ludwig Wittgenstein: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: per primera cop > per primer cop |
m Corregit: moment en que > moment en què |
||
Línia 53:
El seu germà gran, Hans, també patia d'[[autisme]]. Alexander Waugh, un [[biògraf]] de Wittgenstein, explica que la primera paraula del nen va ser "Èdip". A l'edat de quatre, escriu Waugh, Hans va poder identificar l'[[efecte Doppler]] en una sirena que sonà fent quarts de to, i als cinc va començar a plorar exclamant "Malament! Malament!" quan dues ''[[brass band]]'' ([[bandes de música]]) tocaven en un desfilada de [[carnaval]] i feien sonar la mateixa melodia en diferents tonalitats. Va ser aclamat com un geni de la música, i probablement fou [[homosexual]]. Va morir en circumstàncies misterioses el maig de 1902, quan va fugir a Estats Units després de desaparèixer d'un vaixell a la [[badia de Chesapeake]]; probablement fou un suïcidi.<ref>Waugh, p. 24–26</ref><ref name="Monk11"/>
L'any següent, el 1903, un altre germà de 22 anys, Rudi, estudiava química a l'Acadèmia de Berlín; Waugh explica que un dia va entrar en un bar de la Brandenburgstrasse, va demanar el pianista que toqués la cançó de Thomas Koschat ''Verlassen, verlassen, verlassen ich bin''. Després, en un got de la llet, posà [[cianur de potassi]], s'ho begué i va morir lentament. Va deixar diverses notes de suïcidi, una als seus pares, on explicava que estava de dol per la mort d'un amic, i en un altre parlava de la seva "disposició perversa". Es va informar en el moment en
Monk escriu que Kurt es va convertir en cap d'una companyia de l'exèrcit, però es va disparar un tret el 27 d'octubre de 1918 ja al final de la Primera Guerra Mundial, quan les tropes austríaques sota el seu comandament es va negar a obeir les seves ordres i van desertar en massa.<ref name=Monk11/> Segons Gottlieb, Armanda havia dit que Kurt semblava portar "el germen de la repugnància per la vida dins ell mateix". Paul també pensà en el suïcidi, com ho va fer Ludwig.<ref name=Gottlieb/> Aquest últim li va dir a un amic, David Pinsent, que quan el gener del 1912, Bertrand Russell per primer cop el va encoratjar amb les qualitats de la seva filosofia, aquest estímul havia posat fi a nou anys de soledat i de desig de morir, encara que Russell tan preocupat pel seu estat havia predit que Ludwig Wittgenstein es mataria abans del febrer de 1914.<ref>Monk, p. 41.</ref><ref>McGuinness, Brian. ''Wittgenstein: A Life: Young Ludwig 1889-1921''. University of California Press, 1988, p. 184.</ref>
| |||