Segon d'Abula: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Varons Apostòlics > barons apostòlics
m Corregit: varons > barons
Línia 31:
No sabem res sobre la vida d'aquest bisbe. Segons la tradició, va evangelitzar la ciutat d''''Abula''', situada a [[Abla]] ([[província d'Almeria]]),<ref>Ptolemeu situa Abula a la regió de Bastetània (''Geografia'', II, 6, 60).</ref> tot i que la tradició, per la similitud del nom, la va ubicar a [[Àvila]], a Castella. N'hauria estat el primer bisbe i hi hauria mort màrtir.
 
Segons aquesta tradició, Secundi va ésser un dels [[Set barons apostòlics]], missioners que havien estat ordenats a [[Roma]] i enviats pels sants [[Pere apòstol]] i [[Pau de Tars]] a evangelitzar la [[Bètica]] al segle I, repartint-se en diferents ciutats i essent martiritzats tots ells.<ref>Una altra llegenda els fa companys de Sant [[Jaume el Major]] durant el seu viatge a Hispània. Els altres varonsbarons van ser els sants: [[Eufrasi d'Iliturgi]], [[Cecili d'Elvira]], Ctesifon de Bergi (Berja), Torquat d'Acci ([[Guadix]]), [[Indaleci d'Urci]] (prop d'Almeria) i [[Hesiqui de Carcere]].</ref>
 
La tradició d'Àvila explica que Secundi va marxar a [[Àvila]]; aquesta tradició, però, és tardana i s'origina a partir de la troballa a Àvila, en [[1519]], d'un sepulcre amb la inscripció ''Sanct. Secundus''. Prèviament, no hi havia cap notícia de la presència d'aquest sant a la ciutat. Probablement, el sepulcre correspon a una altra persona: la coincidència del nom i la similitud del nom llatí ''Abula'' amb el de la ciutat castellana va induir a pensar en el bisbe bètic i a elaborar una llegenda que expliqués el fet.
Línia 39:
[[Fitxer:San Segundo y muralla.JPG|left|thumb|200px|Ermita de San Segundo, als afores d'Àvila.]]
[[FItxer:Catedral Ávila entrada capilla San Segundo.JPG|thumb|left|200px|Entrada de la capella del sant a la Catedral d'Àvila.]]
Les fonts més antigues que citen els varonsbarons daten del segle X i podrien remuntar-se als segles VIII o IX; semblen, però, obres hagiogràfiques on, sense fonament històric, s'enaltia l'església andalusa, llavors sota el domini musulmà. En fonts anteriors, tant històriques com litúrgiques, i fins i tot a la mateixa zona, no s'esmenten mai aquests sants. Segurament es tracta d'una llegenda pietosa de l'època visigoda, elaborada amb la intenció de reforçar els vincles de l'Església local amb Roma, fent que l'evangelització hispànica fos directament obra de la predicació de deixebles de l'apòstol Pere.
 
La llegenda tingué molt èxit, especialment a partir de la seva difusió en els [[falsos cronicons]] dels segles XVI i XVII i, particularment, de la falsa crònica de Dextre, que oferia molts detalls sobre els sants i la seva activitat en la Bètica, tots ells obra del falsificador jesuïta [[Jerónimo Román de la Higuera]].
Línia 45:
==Veneració==
 
És patró d'Àvila des del segle XVI. L'11 de setembre de 1594 van traslladar-se les relíquies del sant a la catedral, quedant a l'ermita el primer sepulcre esculpit per [[Juan de Juni]]. S'hi celebra el 2 de maig i, amb els altres sis varonsbarons apostòlics, el 15 de maig.
 
== Notes ==