Diferència entre revisions de la pàgina «Teologia moral»

Sense canvi de mida ,  fa 6 anys
m
Robot substitueix 'trova' per 'troba'
m (Robot endreça categories)
m (Robot substitueix 'trova' per 'troba')
La teologia [[moral]] és el mandat i el compliment de la veu de la [[consciència (ètica)|consciència]] en el cor de cada ésser [[humà]], de la inspiració de la [[naturalesa]] i, en definitiva (per als creients),<ref name="ateu">Aquesta frase no té sentit per als no creients</ref> de la veu de [[Déu]] que és la [[Precepte moral|Llei]] divina que fa que la relació entre les persones humanes sigui la millor (per als creients)<ref name="ateu"/> "''per assolir la glòria de Déu''". És, dit d'una altra manera, la part de la [[Teologia]] que estudia les accions humanes d'acord amb la seva bondat o maldat, en la mesura que fa [[Bé (filosofia)|bé]] al món (com [[Mahatma Gandhi|Gandhi]] o [[Teresa de Calcuta|Mare Teresa de Calcuta]] o fa [[maldat|mal]]).
 
Aquest és sens dubte, un tema molt controvertit. Hi ha molts corrents d'interpretació on difícilment es troben punts comuns. El que si cal considerar és, que la societat no podria sobreviure en un entorn on cadascú fes el que trovatroba correcte devant els seus propis ulls: Mentir o enganyar (o fer trampa), "acceptable mentre no siguis atrapat".
 
Sense fonament comú de veritats absolutes qualsevol cultura esdevindrà feble i fragmentada. La teologia moral pot tenir molts absolutismes. La cultura postmoderna pot ser una cultura fragmentada sinó reconeix les veritats absolutes, ni els valors morals absoluts. Un enteniment clar d'aquesta postura portaria a concloure que aquesta és la conseqüència de la depravació de les persones. Com al llibre dels Jutges capítol 21 verset 25 on lapidàriament es declara :"... cadascú feia el que bé li semblava ".<ref>Biblia, Nacar Fuster, Lloino-Colunga Cueto, Atr.Madrid - 1985 </ref>
1.281.267

modificacions