Estat de dret: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: del ésser -> de l'ésser
Cap resum de modificació
Línia 1:
L''''Estatestat de Dretdret''' és un sistema [[institució|institucional]] en què un [[Estatestat]] garanteix els [[dret]]s individuals a partir de l'aplicació de la [[llei social|llei]], d'acord amb la dignitat de les [[persona|persones]] i fent que la [[sanció]] de les conductes il·legals recaigui exclusivament sobre els seus autors.<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Plana 155, Castellnou Edicions. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2006]]., Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 155.</ref>
 
Aquest es crea quan tota acció social i estatal troba sosteniment en la norma; és així que el poder de l'[[Estatestat]] queda subordinat a l'ordre jurídic vigent per complir amb el procediment per a la seva creació i eficaç quan s'aplica en la realitat amb base en el poder de l'Estat a través dels seus òrgans de govern, creant un ambient de respecte absolut de l'ésser humà i de l'ordre públic.
 
Aquest ordenament ha de reunir una sèrie de requisits, aquests requisits són:
 
#Han de crear-se diferents òrgans de poder de l'Estatestat lliurant a cadascun una de les funcions de govern.
#Aquests òrgans de poder de l'Estatestat han d'actuar autònomament.
#Ha d'estar establerta la forma que es nomenen els titulars de l'òrgan respectiu, i les solemnitats i procediments per a posar terme als seus càrrecs.
#El poder ha d'estar institucionalitzat i no personalitzat, que vol dir que ha de recaure en institucions jurídicopolítiques i no en autoritats específiques, les quals detenen temporalment el poder mentre revesteixen el seu càrrec.
#Tal vegada, el requisit més important és el que diu que tant les normes jurídiques de l'Estatestat en qüestió com les actuacions de les seves autoritats, en aplicar aquestes normes jurídiques, han de respectar, promoure i consagrar els [[drets]] essencials que emanen de la naturalesa de les persones i dels cossos intermedis que constituïxen la trama de la societat.
 
El terme Estatestat de Dretdret té el seu origen en la doctrina alemanya (''Rechtsstaat''). El primer que ho va utilitzar com a tal va ser [[Robert von Mohl]] en el seu llibre ''Die deutsche Polizeiwissenschaft nach den Grundsätzen des Rechtsstaats''. En tradició anglosaxona el terme més equivalent, conceptualment, és la ''Rule of law''.
 
== Referències ==
<references/>
 
==Enllaços externs==
*[http://scholarship.law.georgetown.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1017&context=facpub Daniel R. Ernst – ''Ernst Freund, Felix Frankfurter and the American Rechtsstaat: A Transatlantic Shipwreck, 1894–1932''. Georgetown Law Faculty Publications, October, 2009.]
*[http://wikis.fu-berlin.de/display/SBprojectrol/Germany Matthias Koetter, ''Rechtsstaat and Rechtsstaatlichkeit in Germany'' (2010)], [http://wikis.fu-berlin.de/display/SBprojectrol/Home Understandings of the Rule of Law in Various Legal Orders of the World], Wikis of the Free University Berlin, edited by Matthias Koetter and Folke Schuppert
*[http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=1056401 Iain Stewart, "From 'Rule of Law' to 'Legal State': a Time of Reincarnation?" (2007)]
*[http://www.jstor.org/pss/1406673 A. Anthony Smith: Kant’s Political Philosophy: Rechtsstaat or Council Democracy?] University of Notre Dame du Lac - 1985
 
{{ORDENA:Estat De Dret}}
[[Categoria:Dret administratiu]]