Baalbek: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: coríntia, es el > coríntia, és el |
m Corregit: 1025]] quant se > 1025]], quan se |
||
Línia 12:
Les ruïnes d'Heliòpolis consisteixen en el gran temple, un petit temple o basílica i un temple circular; al sud-oest de la ciutat una columna es pensa que servia com a [[clepsidra]];<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kitto |nom=John |títol=A Cyclopaedia of Biblical Literature |volum=vol.2|url=http://books.google.es/books?id=VcYUAAAAYAAJ&pg=PA265&dq=Baalbek+clepsydra&hl=ca&sa=X&ei=PLN3UrLXLqal0AX_p4A4&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Baalbek%20clepsydra&f=false |llengua=anglès |editorial=Ivison, Phinney & Company |data=1861 |pàgines=265 |isbn=}}</ref> el gran temple tenia un propileu o pòrtic, un fòrum, un cambra rectangular i un altar al sol. La ciutat romana, amb edificis d'arquitectura coríntia, és el que predomina. Les columnes foren destruïdes pels musulmans i otomans; el 1745 el propileu va esdevenir fortalesa.
El [[395]] va quedar a l'imperi romà oriental o [[Imperi Bizantí|bizantí]] i el [[639]] fou ocupada pel capitost àrab Abu Ubayda i fou incorporada al ''[[Djund]]'' de [[Damasc]] recuperant el seu nom arameu. El [[750]] va passar a domini [[abbàssida]] i el [[972]] el califa [[fatimita]] d'Egipte hi va instal·lar un governador però tres anys després fou ocupada per l'emperador [[Joan Tzimisces]] el [[20 de maig]] del [[975]], poc després d'haver ocupat [[Homs]], i va arribar fins a [[Galilea]]. La revolta de Skleros l'any següent ([[976]]) va impedir consolidar aquestes conquestes i va tornar al fatimites que la van posseir fins al [[1025]],
El [[1075]] va ser ocupada pel [[seljúcida]] [[Tutush]]. Després va estar en mans de Gumustakhin, Buri, Muhammad ben Buri, Onor (Unur) i [[Imad al-Din Zengi I]]. Aquest darrer la va donar a Ayyub el pare de Salah al-Din ([[Saladí]]).
| |||