Halicarnàs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: 1071]] quant va > 1071]] quan va
m Corregit: aC]] quant va > aC]] quan va
Línia 6:
La dinastia grega de Cària, tot i que va imposar l'hel·lenisme i la llengua grega, va romandre fidel als perses. Quan [[Alexandre el gran]] hi va arribar, una reina, de nom [[Ada de Cària|Ada]], resistia a Alinda al partir favorable als perses que encapçalat per son germà [[Pixòdar]] l'havia deposat un parell d'anys després de la mort del seu marit [[Idreos]] (mort vers el 344 o [[343 aC]]) i que continuava al poder sota el sàtrapa [[Orontobates de Cària]], un noble persa gendre de Pixòdar. Ada va acollir a Alexandre i fins i tot el va voler adoptar com a fill. Els macedonis van derrotar Orontabates i després al seu successor [[Memnó de Rodes]], un grec al servei de Pèrsia i van restablir com a reina a Ada ([[333 aC]]), fins al [[326 aC]]. Halicarnàs fou assetjada i destruïda i els habitants es van refugiar a l'acròpoli de Salmacis que fou incendiada. La ciutat no es va recuperar d'aquesta destrucció tot i que va poder ser reconstruïda aviat. En endavant només fou esmentada en relació al mausoleu.
 
Després de la mort d'Alexandre va ser governada per [[Assandre]], sàtrapa de Cària fins al [[305 aC]] quan va passar a [[Antígon el borni]]. El [[301 aC]], derrotat i mort Antígon, va passar a [[Pleistrac]] fins al [[294 aC]] quantquan va esdevenir base naval dels [[làgides]] d'Egipte. El [[272 aC]] va passar al [[selèucides]] i sota el seu govern se sap que romania dins una lliga que continuava la Lliga Cària. El [[189 aC]], pel tractat d'[[Apamea]], va passar a Roma, sota sobirania de la qual fou ciutat lliure i més tard colònia romana; el [[88 aC]] fou ocupada breument per [[Mitridates VI Eupator]], rei del [[regne del Pont|Pont]]; després va seguir en mans de Roma i Bizanci fins al [[1071]] quan va caure en mans dels turcs [[seljúcides]]; el soldà Mehmet va permetre als cavallers de [[Rodes]] ocupar la ciutat i un castell hi fou construït (el castell de Sant Pere, que encara es conserva i amb les seves torres és el símbol de la moderna ciutat de Bodrum). El [[1522]] va passar sota sobirania otomana quan [[Solimà el magnífic]] va conquerir l'illa de Rodes. Sembla que llavors era anomenada Petrion (probablement del nom del castell) i els otomans ho van convertir en [[Bodrum]].
Actualment encara es conserven les antigues muralles, unes restes del mausoleu (a l'est de Salmacis) i algunes fonts. El temple d'Afrodita, considerat un dels més bonics de l'antiguitat, no s'ha conservat. Algunes escultures trobades a la ciutat turca actual de Bodrum, se suposa que decoraven el mausoleu, i són avui dia al [[Museu Britànic]].