|
== Biografia ==
=== Infantesa i família ===
Joan Garcia i Oliver va néixer el [[20 de gener]] de [[1902]] a [[Reus]], [[Baix Camp]], en el si d'una família obrera. Era fill d'Antònia Oliver i Figueras, natural de Reus, i de José Garcia i Alba, natural de [[Xàtiva]]. En aquell moment, la família vivia al número 32 del carrer Sant Elias del casc antic de Reus. En Joan era fill del segon matrimoni, després d'enviudar, del seu pare i va tenir quatre germans, l'Elvira, la Mercè, en Pere i la Antònia, i quatretres germanastres, en Josep, en Dídac i la Lluïsa; els seus germanastres no vivien amb ells sinó que vivien a Cambrils.<ref name="infantesa">[[#ale08|Lluís Alegret 2008]], pàg. 7837-44</ref>
El seu germà Pere va morir de [[meningitis]] amb 7 anys, quan Joan encara era molt jove. Arran d'això la família es va haver d'endeutar i llavors la seva mare va haver de començar a treballar de rodetera. JoanQuan vatenia començar7 aanys, va poder rebre l'[[educació primària]] durant uns pocs mesos al carrer Sant Pau, quan tenia 7 anys. TanmateixPerò, arran del naixement de les seva germana Antònia i de l'inici d'una vaga al Vapor Nou on treballava son pare, l'abocaren a haver d'abandonar temporalment els seus estudis i a posar-se a treballar. Va exercir de noi dels encàrrecs per un [[Ral espanyol|ral]] al dia en una petita [[fàbrica]] de bosses.<ref name="infantesa"/> Malgrat tot, en Joan va poder reprendre els seus estudis primaris al complir 8 anys, després a l'escola del Mestremestre republicà Grau, després de superar un examen d'admissió. La seva escolarització va acabar als onze anys amb els estudis primaris.<ref name="infantesa"/>
DurantEl tres anys i amb només onze anys, enpetit Joan Garcia va començar aestar treballartreballant de mosso a casa els Lluís Quer per un duro al mes durant tres anys. A finals de 1914, amb només tretze anys i cansat de la feina rutinària, decideixva viatjardecidir finsescapar-se a França aper buscar feina,; malgratnomés tenirtenia coneixements elementals autodidàcticsbàsics de [[francès]] que havia après autodidàcticament. Quan era prop de la frontera i sense diners, s'adonaadonà que això no havia estat una bona pensada i se'n va tornar a Reus. Posteriorment, treballaria transitòriament en diversos restaurants. Primer, de xerric de cuina a la fonda La Nacional per quatre duros al mes, després al restaurant Sport Bar per una pesseta diària i finalment, a l'Hotel Nacional de Tarragona per deu duros al mes. Amb quinze anys, decideix traslladar-se a [[Barcelona]] a trobar feina i comença treballant de cambrer a La Ibérica del Padre i posteriorment, a la fonda de segona classe Hotel Jardín.<ref name="infantesa"/>
=== Presa de consciència social ===
[[File:Joan Garcá Oliver.jpg|thumb|Placa en memòria de Joan Garcia i Oliver, a la Rambla del Poblenou.]]
A Barcelona, el jove Garcia i Oliver es troba amben un moment de gran agitació social i d'intensa [[sindicalisme|lluita sindical]]. Oliver va viure com a observador la [[Vaga general espanyola de 1917|vaga general de 1917]], quecom a observador; significavaera la seva segona experiència en un conflicte social. Cansat de la seva feina de cambrecambrer a l'Hotel Jardín, l'abandona i comença a treballar al bar restaurant Las Palmeras del [[mercat de la Boqueria]]. La primavera de 1918 vaVa iniciaragafar un treball de temporada de cambrer a la Colònia Puig de [[Montserrat]] la primavera de 1918 i, després de la finalització d'aquesta, a l'Hotel Restaurant La Española al carrer de la Boqueria. És enEn aquesta darrera feina, que comença a assistir a les conferències de la Societat de Cambrers L'Aliança, que es feien al carrer Cabanyes.<ref name="adolescencia">[[#ale08|Lluís Alegret 2008]], pàg. 45-57</ref>
=== Anarcosindicalisme ===
|
