[[Fitxer:Sora-Broccostella-Carnello.jpg|400px|right|thumb|'''Sora''' en l'actualitat]]
'''Sora''' (Σῶρα) fou una ciutat del [[Latium]] a la vall del [[Liris]] a la dreta d'aquest riu a uns 10 km al nord d'[[Arpinium]].
Fou una ciutat dels [[volscs]] i probablement la possessió mesmés al nord de les ciutats d'aquest poble. Va passar als romans el [[345 aC]] en un atac sorpresa dels cònsols [[Marc Fabi Dorsó]] i [[Servi Sulpici Camerí Ruf]], i s'hi va establir una colònia romana. El [[315 aC]] els habitants, volscs en la majoria, es van revoltar i es van unir als [[samnites]], matant als colons romans. El dictador Fabius la va assetjar i tot i la derrota patida a [[Lautulae]] el setge va continuar i finalment fou ocupada el [[314 aC]] pels cònsols C. Sulpicius i M. Poetelius; la ciutadella els hi fou entregada per un desertor; els caps rebels foren enviats a Roma i executats. Una guarnició romana es va establir a la ciutat però el [[306 aC]] els samnites la van ocupar altre cop. Els romans la van reconquerir el [[305 aC]]. Al final de la guerra els romans hi van establir una nova colònia amb 4.000 colons ([[303 aC]]) amb dret llatí.
A la [[Segona Guerra Púnica]] és esmentada com una de les colònies que el [[209 aC]] va al·legar que no podia contribuir amb homes i subministraments. Després de la guerra va patir increments de taxes.
