Hamadan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Koyunlu]] quant fou > Koyunlu]] quan fou
m Corregit: mica mes al > mica més al
Línia 58:
Després dels gaznèvides Hamadan va caure en poder dels [[seljúcides]]. El [[1100]] Hamadan fou saquejada pels seljúcides. El [[1136]] va patir una epidèmia de pesta. Poc anys després es va convertir en la capital de la branca seljúcida del [[Iraq Adjemí]], i va prosperar notablement. El govern local no obstant va continuar en mans del clan Alawi, que va arribar a la cimera del seu poder i prestigi sota la branca familiar del Ala al-Dawla (anomenats els "reis de la muntanya") que van governar hereditàriament la ciutat del [[1058]] al [[1252]].
 
El [[1221]] fou ocupada pels mongols després d'un llarg setge, i destruïda; els habitants que no van morir van fugir, però hi van tornar en els següents anys i llavors, el [[1124]] van tornar els mongols i van acabar de massacrar els que quedaven. Uns anys després la ciutat es va reedificar una mica mesmés al nord i fou anomenada Nova Hamadan (Hamadan-e Now) i va recuperar una mica de la seva prosperitat sota els [[Il-Khan]]. L'historiador [[Rashid al-Din]] va néixer a la ciutat vers el [[1247]]. Hulagu la va usar per acampar. El khan Abaka hi va morir el [[1282]]. Va seguir en poder dels Il-Khan fins al [[1337]] en què va passar al [[cobànida]] Shaikh Hasan-e Kučuk ([[1337]] - [[1343]]) i després Malek Ashraf ([[1343]] - [[1357]]), i després va passar als [[djalayàrides]] amb Sultan Uways ([[1356]] - [[1374]]) i Sultan Husayn ([[1356]] - [[1382]]) i el seu successor. El [[1386]] fou atacada per [[Tamerlà]] que la va ocupar. Tamerlà la va posseir en general (de vegades fou donada a membres de la família) i després d'ell [[Shah Rokh]] ben Timur [[1405]] - [[1448]]), durant el qual els [[Kara Koyunlu]] es van apoderar de la ciutat que va quedar governada per Aliakar Baharlu (Barani), un emir al servei de Djahandjah Mirza Turkaman ([[1437]] - [[1467]]). El fill de Aliakar va succeir al pare i encara governava com a vassall dels [[Ak Koyunlu]] quan fou ocupada pels [[Safàvides]] ([[1503]]). La regió d'Hamadan va rebre el nom de Domini d'Aliakar (''Qalamrow-e Aliakar''), i la ciutat fou la capital del Iraq Adjemí.
 
El segle XVI va canviar diverses vegades de mans entre safàvides i otomans. El [[1724]] fou ocupada per Ahmed Pasha, governador otomà de Bagdad, però el [[1732]] en fou expulsat per Nadir Shah. Durant el període [[Dinastia Zand|Zand]] ([[1751]] - [[1789]]) va pertànyer a aquesta dinastia i durant aquest període va emergir com element influent a la ciutat la tribu Qaraguzlu. El [[1789]] va ser ocupada per Agha Muhàmmad Qajar, fundador de la [[dinastia qajar]], que va destruir la ciutadella situada a un turó anomenat al-Mussala. Des llavors va assolir una major prosperitat però la població local va quedar sota la direcció dels opressius shaikhs Qaraguzlu, i això va portar a algunes protestes populars i disturbis.