Carl Nielsen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es una de les > és una de les
m Corregit: Nielsen es la > Nielsen és la
Línia 32:
'''Simfonia núm. 3:''' ''[[Simfonia núm. 3 (Nielsen)|Simfonia núm. 3, "Expansiva"]]'' va ser estrenada al mateix temps que el ''Concert per a violí''. El segon moviment compta amb parts cantades sense paraules per a [[soprano]] i [[baríton]], veus que poden ser substituïdes pel [[clarinet]] i el [[trombó]].
 
'''Simfonia núm. 4:''' Potser la més coneguda de Nielsen esés la ''[[Simfonia núm. 4 (Nielsen)|Simfonia núm. 4, "Inextingible"]]''. Consta de quatre moviments connectats i es tracta de la simfonia més espectacular de totes les que havia compost fins al moment. En l'últim moviment dos conjunts de [[timbal]]s, situats en els extrems oposats de l'escenari, realitzen una mena de duel musical.
 
'''Simfonia núm. 5:''' La ''[[Simfonia núm. 5 (Nielsen)|Simfonia núm. 5]]'' és una de les dues del catàleg de Nielsen que no porta subtítol (els quals, en qualsevol cas, només són per a Nielsen indicacions generals, sense voluntat programàtica). Com la núm. 4, presenta un espectacular ús de la [[percussió]]: en un moment concret del primer moviment – el qual consisteix en dues prolongades estructures enllaçades- la [[caixa (música)|caixa]] ha d'improvisar ''com si volguera aturar el progrés de l'orquestra''. Amb aquesta simfonia, la música de Nielsen va aconseguir el seu primer èxit important després de la guerra fora d'[[Escandinàvia]], quan l'Orquestra de la Ràdio Danesa la va interpretar el [[1950]] a l'[[Edinburgh International Festival]], a [[Escòcia]], on va causar vertadera sensació.