Obre el menú principal

Canvis

34 octets eliminats ,  fa 5 anys
m
cap resum d'edició
A principis del segle XX, els procariotes eren considerats un únic grup d'organismes i classificats segons la seva [[bioquímica]], [[morfologia (biologia)|morfologia]] i [[metabolisme]]. Per exemple, els microbiòlegs intentaven classificar els microorganismes segons l'estructura de la seva [[paret cel·lular]], la seva forma, i les substàncies que consumeixen.<ref>{{ref-publicació |autor=Staley JT |article=The bacterial species dilemma and the genomic-phylogenetic species concept |publicació=Philos. Trans. R. Soc. Lond., B, Biol. Sci. |volum=361 |exemplar=1475 |pàgines=1899–909 |any=2006 |pmid=17062409 |url=http://journals.royalsociety.org/openurl.asp?genre=article&doi=10.1098/rstb.2006.1914 |doi=10.1098/rstb.2006.1914}}</ref> Tanmateix, el 1965 es proposà un nou sistema,<ref>{{ref-publicació |autor=Zuckerkandl E, Pauling L |article=Molecules as documents of evolutionary history |publicació=J. Theor. Biol. |volum=8 |exemplar=2 |pàgines=357–66 |any=1965 |pmid=5876245 |doi=10.1016/0022-5193(65)90083-4}}</ref> utilitzant les seqüències [[gen]]ètiques d'aquests organismes per esbrinar quins procariotes estan realment relacionats entre ells. Aquest mètode, conegut com a [[filogènia]], és el mètode principal utilitzat actualment.
[[Fitxer:Grand prismatic spring.jpg|thumb|250px|Els arqueobacteris foren descoberts per primer cop en ambients extrems, com ara [[aigües termals]] volcàniques.]]
Els arqueobacteris foren classificats per primer cop com un grup separat de procariotes el 1977 per [[Carl Woese]] i [[George E. Fox]] en [[arbre filogenètic|arbres filogenètics]] basats en les seqüències de gens d'[[ARN ribosòmic]] (ARNr).<ref>{{ref-publicació|autor=Woese C, Fox G |article=Phylogenetic structure of the prokaryotic domain: the primary kingdoms |publicació=Proc Natl Acad Sci USA |volum=74 |exemplar=11 |pàgines=5088–90 |any=1977 |pmid=270744 |url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=270744 |doi=10.1073/pnas.74.11.5088}}</ref> Aquests dos grups foren originalment denominats arqueobacteris i eubaceris i tractats com [[regne (biologia)|regnes]] o subregnes, que Woese i Fox denominaren "regnes originals". Woese argumentà que aquest gup de procariotes és un tipus de vida fonamentalment distint. Per emfatitzar aquesta diferència, aquests dos dominis foren posteriorment anomenats ''Archaea'' i ''Eubacteria''.<ref>{{ref-publicació |autor=Woese CR, Kandler O, Wheelis ML |article=Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya |publicació=Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. |volum=87 |exemplar=12 |pàgines=4576–9 |any=1990 |pmid=2112744 |url=http://www.pnas.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=2112744 |doi=10.1073/pnas.87.12.4576}}</ref> El nom científic ''Archaea'' prové del [[grec antic]] ἀρχαῖα, que vol dir "els antics".<ref>[http://www.merriam-webster.com/dictionary/archaea archaea]. (2008). Al ''Merriam-Webster Online Dictionary''. [Consultat l'1 de juliol 2008, de http://www.merriam-webster.com/dictionary/archaea2008]</ref> El terme "arqueobacteri" prové de la combinació d'aquesta arrel i del terme grec ''baktērion'', que significa "petit bastó".
 
Originalment, només es classificaren els [[metanogen|metanògens]] en aquest nou domini, i els arqueobacteris eren considerats extremòfils que només viuen en hàbitats com ara [[aigües termals]] i [[llac salat|llacs salats]]. A finals del segle XX, els microbiòlegs s'adonaren que els arqueobacteris són un grup d'organismes gran i divers àmpliament distribuïts a la [[natura]], i que són comuns en hàbitats molt menys extrems, com ara sòls i oceans.<ref name=DeLong>{{ref-publicació |autor=DeLong EF |article=Everything in moderation: archaea as 'non-extremophiles' |publicació=Curr. Opin. Genet. Dev. |volum=8 |exemplar=6 |pàgines=649–54 |any=1998 |pmid=9914204 |doi=10.1016/S0959-437X(98)80032-4}}</ref> Aquesta nova presa de consciència de la importància i l'omnipresència vingué de l'ús de la [[reacció en cadena de la polimerasa]] per detectar procariotes en mostres d'aigua o sòl a partir únicament dels seus [[àcids nucleics]]. Això permet detectar i identificar organismes que no poden ser [[cultiu (microbiologia)microbiològic|cultivats]] al laboratori, que sol ser difícil.<ref>{{ref-publicació |autor=Theron J, Cloete TE |article=Molecular techniques for determining microbial diversity and community structure in natural environments |publicació=Crit. Rev. Microbiol. |volum=26 |exemplar=1 |pàgines=37–57 |any=2000 |pmid=10782339 |doi=10.1080/10408410091154174}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Schmidt TM |article=The maturing of microbial ecology |publicació=Int. Microbiol. |volum=9 |exemplar=3 |pàgines=217–23 |any=2006 |pmid=17061212 |url=http://www.im.microbios.org/0903/0903217.pdf}}</ref>
 
=== Classificació actual ===
Els arqueobacteris presenten una gran varietat de reaccions químiques en el seu [[metabolisme]], i utilitzen moltes fonts d'energia diferents. Aquestes formes de metabolisme es classifiquen en [[classificació nutricional bàsica|grups nuricionals]], segons la font de l'energia i del carboni. Alguns arqueobacteris obtenen l'energia de [[compost inorgànic|composts inorgànics]] com ara el [[sofre]] o l'[[amoníac]] (són [[litòtrof]]s). Aquests arqueobacteris inclouen [[bacteri nitrificant|nitrificants]], [[metanogen|metanògens]] i [[oxidant]]s [[anaeròbic]]s de [[metà]].<ref name=valentine>{{ref-publicació |autor=Valentine DL |article=Adaptations to energy stress dictate the ecology and evolution of the Archaea |publicació=Nat. Rev. Microbiol. |volum=5 |exemplar=4 |pàgines=316–23 |any=2007 |pmid=17334387 |doi=10.1038/nrmicro1619}}</ref> En aquestes reaccions, un compost passa electrons a l'altre (en una reacció [[redox]]), alliberant energia que és utilitzada per alimentar les activitats de les cèl·lules. Un compost actua com [[donador d'electrons]] i l'altre com [[acceptor d'electrons]]. Una característica comuna de totes aquestes reaccions és que l'energia alliberada és utilitzada per generar [[trifosfat d'adenosina]] (ATP) per mitjà de la [[quimiosmosi]], que és el mateix procés bàsic que té lloc als [[mitocondris]] de les cèl·lules animals.<ref name=Schafer>{{ref-publicació |autor=Schäfer G, Engelhard M, Müller V |article=Bioenergetics of the Archaea |publicació=Microbiol. Mol. Biol. Rev. |volum=63 |exemplar=3 |pàgines=570–620 |any=1999 |mes=Setembre |pmid=10477309 |pmc=103747 |url=http://mmbr.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=10477309}}</ref>
 
Altres grups d'arqueobacteris utilitzen la llum solar com font d'energia (són [[fotòtrof]]s). Tanmateix, cap d'aquests organismes no presenta una [[fotosíntesi]] generadora d'oxigen.<ref name=Schafer/> Moltes de les [[ruta metabòlica|rutes metabòliques]] bàsiques són compartides per totes les formes de vida; per exemple, els arqueobacteris utilitzen una forma modificada de la [[glicòlisi]] (la [[rutavia Entner-Doudoroff]]), i un [[cicle de Krebs]] complet o parcial.<ref name=Zillig>{{ref-publicació |autor=Zillig W |article=Comparative biochemistry of Archaea and Bacteria |publicació=Curr. Opin. Genet. Dev. |volum=1 |exemplar=4 |pàgines=544–51 |any=1991 |mes=Decembre |pmid=1822288 |doi=10.1016/S0959-437X(05)80206-0}}</ref> Aquestes semblances amb la resta d'organismes probablement reflecteixen tant l'evolució primerenca d'aquestes parts del metabolisme en la història de la vida, com el seu alt nivell d'eficiència.<ref>{{ref-publicació |autor=Romano A, Conway T |article=Evolution of carbohydrate metabolic pathways |publicació=Res Microbiol |volum=147 |exemplar=6–7 |pàgines=448–55 |any=1996 |pmid=9084754 |doi=10.1016/0923-2508(96)83998-2}}</ref>
 
{|class="wikitable" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"
 
[[Fitxer:Bacteriorhodopsin.png|thumb|Bacteriorodopsina de l'arqueobacteri ''[[Halobacterium salinarum]]''. El [[cofactor (bioquímica)|cofactor]] de retinol i els residus implicats en la transferència de protons són mostrats com [[model de boles i varetes|models de boles i varetes]].<ref>Basat en [http://www.rcsb.org/pdb/explore.do?structureId=1FBB PDB 1FBB]. Dades publicades a {{ref-publicació |autor=Subramaniam S, Henderson R |article=Molecular mechanism of vectorial proton translocation by bacteriorhodopsin |publicació=Nature |volum=406 |exemplar=6796 |pàgines=653–7 |any=2000 |mes=Agostt |pmid=10949309 |doi=10.1038/35020614}}</ref>]]
Altres arqueobacteris utilitzen el CO<sub>2</sub> de l'atmosfera com font de carboni, en un procés anomenat [[fixació del carboni]] (són [[autòtrof]]s). En els arqueobacteris, aquest procés implica o bé una forma molt modificada del [[cicle de Calvin]],<ref>{{ref-publicació |autor=Mueller-Cajar O, Badger MR |article=New roads lead to Rubisco in archaebacteria |publicació=Bioessays |volum=29 |exemplar=8 |pàgines=722–4 |any=2007 |mes=Agost |pmid=17621634 |doi=10.1002/bies.20616}}</ref> o una ruta metabòlica recentment descoberta coneguda com a cicle del 3-hidroxipropionat/4-hidroxibutirat.<ref>{{ref-publicació |autor=Berg IA, Kockelkorn D, Buckel W, Fuchs G |article=A 3-hydroxypropionate/4-hydroxybutyrate autotrophic carbon dioxide assimilation pathway in Archaea |publicació=Science (journal) |volum=318 |exemplar=5857 |pàgines=1782–6 |any=2007 |mes=Desembre |pmid=18079405 |doi=10.1126/science.1149976}}</ref> Els crenarqueots també utilitzen el [[cicle de Krebs invers]] i els euriarqueots també utilitzen la [[rutavia reductora acetil-CoA]].<ref>{{ref-publicació |autor=Thauer RK |article=Microbiology. A fifth pathway of carbon fixation |publicació=Science (journal) |volum=318 |exemplar=5857 |pàgines=1732–3 |any=2007 |mes=Desembre |pmid=18079388 |doi=10.1126/science.1152209}}</ref> En aquests organismes, la fixació del carboni és alimentada per fonts inorgàniques d'energia, en lloc de ser alimentada per la llum solar com és el cas en les plantes i [[cianobacteri]]s. No es coneixen arqueobacteris que puguin dur a terme la [[fotosíntesi]], que és quan la llum és utilitzada pels [[fotoautòtrof]]s com font d'energia a més de font d'aliment per la fixació del diòxid de carboni.<ref name=Bryant>{{ref-publicació |autor=Bryant DA, Frigaard NU |article=Prokaryotic photosynthesis and phototrophy illuminated |publicació=Trends Microbiol. |volum=14 |exemplar=11 |pàgines=488–96 |any=2006 |mes=Novembre |pmid=16997562 |doi=10.1016/j.tim.2006.09.001}}</ref> Les fonts d'energia utilitzades pels arqueobacteris per fixar el carboni són extremament diverses, i van de l'oxidació de l'[[amoníac]] (per part dels [[nitrosopumilal]]s en un metabolisme [[anammox]])<ref name="Francis">{{ref-publicació |autor=Francis CA, Beman JM, Kuypers MM |article=New processes and players in the nitrogen cycle: the microbial ecology of anaerobic and archaeal ammonia oxidation |publicació=ISME J |volum=1 |exemplar=1 |pàgines=19–27 |any=2007 |mes=Maig |pmid=18043610 |doi=10.1038/ismej.2007.8}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Könneke M, Bernhard AE, de la Torre JR, Walker CB, Waterbury JB, Stahl DA |article=Isolation of an autotrophic ammonia-oxidizing marine archaeon |publicació=Nature |volum=437 |exemplar=7058 |pàgines=543–6 |any=2005 |mes=Setembre |pmid=16177789 |doi=10.1038/nature03911}}</ref> fins a l'oxidació d'[[àcid sulfhídric]] o [[sofre]] elemental per part d'espècie de ''[[Sulfolobus]]'', utilitzant oxigen o ions metàl·lics com acceptors d'electrons.<ref name=Schafer/>
 
Els arqueobacteris [[fotòtrof]]s utilitzen llum per produir energia química en forma d'ATP. En els [[halobacteri]]s hi ha bombes d'ions que s'activen per la llum, com ara la [[bacteriorodopsina]] i l'[[halorodopsina]], que generen gradients d'ions per mitjà del bombament d'ions vers l'exterior de la cèl·lula a través de la [[membrana plasmàtica]]. L'energia emmagatzemada en aquests [[gradient electroquímic|gradients electroquímics]] és posteriorment convertida en ATP per l'[[ATP sintasa]].<ref name=Bergey/> Aquest procés és una forma de [[fotofosforilació]]. L'estructura i el funcionament d'aquestes bombes activades per la llum han estat estudiats en gran detall, cosa que ha revelat que la seva capacitat de moure ions a través de les membranes depèn en uns canvis produïts per la llum en l'estructura d'un [[cofactor (bioquímica)|cofactor]] de [[retinol]] sepel·lit al centre de la proteïna.<ref>{{ref-publicació |autor=Lanyi JK |article=Bacteriorhodopsin |publicació=Annu. Rev. Physiol. |volum=66 |pàgines=665–88 |any=2004 |pmid=14977418 |doi=10.1146/annurev.physiol.66.032102.150049}}</ref>
Els arqueobacteris poden ser infectats per [[virus d'ADN]] bicatenari, que no estan relacionats a cap altra forma de virus i que tenen una varietat de formes inusuals; alguns semblen ampolles, barres ganxudes o llàgrimes.<ref>{{ref-publicació |autor=Prangishvili D, Forterre P, Garrett RA |article=Viruses of the Archaea: a unifying view |publicació=Nat. Rev. Microbiol. |volum=4 |exemplar=11 |pàgines=837–48 |any=2006 |pmid=17041631 |doi=10.1038/nrmicro1527}}</ref> Aquests virus han estat estudiat amb més detall en els arqueobacteris termòfils, especialment en els ordres dels [[sulfolobal]]s i els [[termoproteal]]s.<ref>{{ref-publicació |autor=Prangishvili D, Garrett RA |article=Exceptionally diverse morphotypes and genomes of crenarchaeal hyperthermophilic viruses |publicació=Biochem. Soc. Trans. |volum=32 |exemplar=Pt 2 |pàgines=204–8 |any=2004 |pmid=15046572 |url=http://www.biochemsoctrans.org/bst/032/0204/bst0320204.htm |doi=10.1042/BST0320204}}</ref> Les defenses contra aquests virus poden implicar l'ús d'[[ARN interferent]] de seqüències d'[[ADN repetitiu]] dels genomes arquobacterians relacionades amb els gens dels virus.<ref>{{ref-publicació |autor=Mojica FJ, Díez-Villaseñor C, García-Martínez J, Soria E |article=Intervening sequences of regularly spaced prokaryotic repeats derive from foreign genetic elements |publicació=J. Mol. Evol. |volum=60 |exemplar=2 |pàgines=174–82 |any=2005 |pmid=15791728 |doi=10.1007/s00239-004-0046-3}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Makarova KS, Grishin NV, Shabalina SA, Wolf YI, Koonin EV |article=A putative RNA-interference-based immune system in prokaryotes: computational analysis of the predicted enzymatic machinery, functional analogies with eukaryotic RNAi, and hypothetical mechanisms of action |publicació=Biol. Direct |volum=1 |pàgines=7 |any=2006 |pmid=16545108 |doi=10.1186/1745-6150-1-7}}</ref>
 
Els arqueobacteris són genèticament distints dels bacteris i eucariotes, i fins a un 15% de les proteïnes que codifica un genoma arqueobacterià són únics als arqueobacteris, tot i que la majoria d'aquests gens únics manquen de funció coneguda.<ref>{{ref-publicació |autor=Graham DE, Overbeek R, Olsen GJ, Woese CR |article=An archaeal genomic signature |publicació=Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. |volum=97 |exemplar=7 |pàgines=3304–8 |any=2000 |pmid=10716711 |url=http://www.pnas.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=10716711 |doi =10.1073/pnas.050564797}}</ref> De la resta de gens únics als arqueobacteris que tenen una funció identificada, la majoria treballen en la metanogènesi. Els gens compartits pels arqueobacteris, bacteris i eucariotes formen un nucli comú de funcions cel·lulars, implicat principalment en la [[transcripció genètica|transcripció]], la [[traducció biològica|traducció]], i el [[nucleòtid|metabolisme dels nucleòtids]].<ref name=Gaasterland/> Altres característiques distintives dels genomes arquobacterians són l'organització de gens amb funcions relacionades – com ara enzims que catalitzen fases de la mateixa [[ruta metabòlica]] – en nous [[operó|operons]], així com grans diferències en els seus gens d'[[ARNt]] i les seves [[aminoacil ARNt sintetasa|aminoacil ARNt sintetases]].<ref name=Gaasterland>{{ref-publicació |autor=Gaasterland T |article=Archaeal genomics |publicació=Curr. Opin. Microbiol. |volum=2 |exemplar=5 |pàgines=542–7 |any=1999 |pmid=10508726 |doi=10.1016/S1369-5274(99)00014-4}}</ref>
 
La transcripció i la traducció en els arqueobacteris són més similars als processos dels eucariotes que els dels bacteris, i l'[[ARN polimerasa]] i els [[ribosomes]] arquobacterians són molt propers als seus homòlegs eucariotes.<ref name=Allers>{{ref-publicació |autor=Allers T, Mevarech M |article=Archaeal genetics - the third way |publicació=Nat. Rev. Genet. |volum=6 |exemplar=1 |pàgines=58–73 |any=2005 |pmid=15630422 |doi=10.1038/nrg1504}}</ref> Tot i que els arqueobacteris només tenen un tipus d'ARN polimerasa, la seva estructura i funció en la transcripció sembla propera a la de l'[[ARN polimerasa II]] dels eucariotes, amb assemblatges proteics similars (els [[factor de transcripció general|factors de transcripció generals]]) que dirigeixen la unió de l'ARN polimerasa al [[promotor de l'ADN|promotor]] d'un gen.<ref>{{ref-publicació |autor=Werner F |article=Structure and function of archaeal RNA polymerases |publicació=Mol. Microbiol. |volum=65 |exemplar=6 |pàgines=1395–404 |any=2007 |mes=Setembre |pmid=17697097 |doi=10.1111/j.1365-2958.2007.05876.x}}</ref> Tanmateix, altres [[factor de transcripció|factors de transcripció]] arquobacterians són més propers als que tenen els bacteris.<ref>{{ref-publicació |autor=Aravind L, Koonin EV |article=DNA-binding proteins and evolution of transcription regulation in the archaea |publicació=Nucleic Acids Res. |volum=27 |exemplar=23 |pàgines=4658–70 |any=1999 |pmid=10556324 |url=http://nar.oxfordjournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=10556324 |doi=10.1093/nar/27.23.4658}}</ref> La [[modificiació posttranscripcional]] és més simple que en els eucariotes, car la majoria de gens arquobacterians manquen d'[[intró|introns]], tot i que hi ha molts introns en elseus gens de l'[[ARN de transferència]] i [[ARN ribosòmic]],<ref>{{ref-publicació |autor=Lykke-Andersen J, Aagaard C, Semionenkov M, Garrett RA |article=Archaeal introns: splicing, intercellular mobility and evolution |publicació=Trends Biochem. Sci. |volum=22 |exemplar=9 |pàgines=326–31 |any=1997 |mes=Setembre |pmid=9301331 |doi=10.1016/S0968-0004(97)01113-4}}</ref> i pot haver-hi introns en alguns dels seus gens codificadors de proteïnes.<ref>{{ref-publicació |autor=Watanabe Y, Yokobori S, Inaba T, ''et al'' |article=Introns in protein-coding genes in Archaea |publicació=FEBS Lett. |volum=510 |exemplar=1-2 |pàgines=27–30 |any=2002 |mes=Gener |pmid=11755525 |doi=10.1016/S0014-5793(01)03219-7}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Yoshinari S, Itoh T, Hallam SJ, ''et al'' |article=Archaeal pre-mRNA splicing: a connection to hetero-oligomeric splicing endonuclease |publicació=Biochem. Biophys. Res. Commun. |volum=346 |exemplar=3 |pàgines=1024–32 |any=2006 |mes=Agost |pmid=16781672 |doi=10.1016/j.bbrc.2006.06.011}}
Aquesta resistència a ambients extrems ha convertit els arqueobacteris en el centre d'especulació sobre les possibles propietats de la [[vida extraterrestre]].<ref>{{ref-publicació |autor=Javaux EJ |article=Extreme life on Earth—past, present and possibly beyond |publicació=Res. Microbiol. |volum=157 |exemplar=1 |pàgines=37–48 |any=2006 |pmid=16376523 |doi=10.1016/j.resmic.2005.07.008}}</ref> Aquesta s'ha centrat en la possibilitat que existeixi vida microbial a [[Mart (planeta)|Mart]],<ref>{{ref-publicació |autor=Nealson KH |article=Post-Viking microbiology: new approaches, new data, new insights |publicació=Orig Life Evol Biosph |volum=29 |exemplar=1 |pàgines=73–93 |any=1999 |mes=Gener |pmid=11536899 |url=http://www.kluweronline.com/art.pdf?issn=0169-6149&volum=29&page=73 |doi=10.1023/A:1006515817767}}</ref> i fins i tot s'ha arribat a suggerir que microbis viables podrien viatjar entre planetes en [[meteorits]].<ref>{{ref-publicació |autor=Davies PC |article=The transfer of viable microorganisms between planets |publicació=Ciba Found. Symp. |volum=202 |pàgines=304–14; discussion 314–7 |any=1996 |pmid=9243022}}</ref>
 
Recentment, diversos estudis han demostrat que els arqueobacteris no existeixen únicament en medis mesòfils i termòfils, sinó que també estan presents, a vegades en altes quantitats, a temperatures baixes. Per exemple, els arqueobacteris són comuns en ambients oceànics freds com ara els mars polars.<ref>{{ref-publicació |autor=López-García P, López-López A, Moreira D, Rodríguez-Valera F |article=Diversity of free-living prokaryotes from a deep-sea site at the Antarctic Polar Front |publicació=FEMS Microbiol. Ecol. |volum=36 |exemplar=2–3 |pàgines=193–202 |any=2001 |mes=Juliol |pmid=11451524}}</ref> Encara són més significants les grans quantitats d'aqueobacteris que viuen arreu del món en la comunitat planctònica (com a part del [[picoplàncton]]).<ref name=Karner>{{ref-publicació |autor=Karner MB, DeLong EF, Karl DM |article=Archaeal dominance in the mesopelagic zone of the Pacific Ocean |publicació=Nature |volum=409 |exemplar=6819 |pàgines=507–10 |any=2001 |pmid=11206545 |doi=10.1038/35054051}}</ref> Tot i que aquests arqueobacteris poden ser presents en quantitats extremament grans (fins a un 40% de la biomassa microbial), gairebé cap d'aquestes espècies no ha estat aïllada i estudiada en un [[cultiu (microbiologia)|cultiu pur]].<ref>{{ref-publicació |autor=Giovannoni SJ, Stingl U. |article=Molecular diversity and ecology of microbial plankton |publicació=Nature |volum=427 |exemplar=7057 |pàgines=343–8 |any=2005 |pmid=16163344 |doi=10.1038/nature04158 }}</ref> Per consegüent, la comprensió actual del paper dels arqueobacteris en l'ecologia dels oceans és rudimentària, de manera que la seva influència completa sobre els cicles [[biogeoquímica|biogeoquímics]] globals roman en gran part sense explorar.<ref>{{ref-publicació |autor=DeLong EF, Karl DM |article=Genomic perspectives in microbial oceanography |publicació=Nature |volum=437 |exemplar=7057 |pàgines=336–42 |any=2005 |mes=Setembre |pmid=16163343 |doi=10.1038/nature04157}}</ref> Tamateix, un estudi recent ha demostrat que un grup de crenarqueots marins són capaços de dur a terme la [[nitrificació]], suggerint que aquests organismes podrien ser importants en el [[cicle del nitrogen]] oceànic.<ref>{{ref-publicació |autor =Konneke M, Bernhard AE, de la Torre JR, Walker CB, Waterbury JB, Stahl DA. |article=Isolation of an autotrophic ammonia-oxidizing marine archaeon |publicació=Nature |volum=437 |exemplar=7057 |pàgines=543–6 |any=2005 |pmid=16177789 |doi=10.1038/nature03911 }}</ref> També es troben grans quantitats d'arqueobacteris als [[sediments]] que cobreixen el [[fons marí]], i aquests organismes formen la majoria de cèl·lules vivents a profunditats de més d'un metre dins aquest sediment.<ref>{{ref-publicació |autor=Teske A, Sørensen KB |article=Uncultured archaea in deep marine subsurface sediments: have we caught them all? |publicació=ISME J |volum=2 |exemplar=1 |pàgines=3–18 |any=2008 |mes=Gener |pmid=18180743 |doi=10.1038/ismej.2007.90}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Lipp JS, Morono Y, Inagaki F, Hinrichs KU |article=Significant contribution of Archaea to extant biomass in marine subsurface sediments |publicació=Nature |pàgines= |any=2008 |mes=Juliol |pmid=18641632 |doi=10.1038/nature07174}}</ref>
 
=== Paper en els cicles químics ===
219.983

modificacions