Satèl·lit artificial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 62:
; Subsistema de control tèrmic: Garanteix una [[temperatura]] de funcionament adequada a tots els instruments del satèl·lit. A l'espai, els cossos estan sotmesos a temperatures extremes, anant des de centenars de graus Celsius a les zones irradiades per la llum del sol fins a 3 K (-270 °C) a les zones en ombra. El subsistema de control tèrmic equilibra aquestes diferències per mitjà de radiadors, calefactors o dispositius de transferència de calor, de manera que els instruments a l'interior es troben a una temperatura estable normalment compresa entre 10 °C i 20 °C.
; Subsistema de [[propulsió]]: Té la tasca de modificar l'òrbita del satèl·lit si necessari. Molts satèl·lits artificials disposen de petits motors coet que els permeten de realitzar correccions d'òrbita. Aquestes correccions són normalment comandades per les persones que controlen el satèl·lit des del seu centre de control a terra.
; Subsistema de control de l'orientació: Permet de controlar cap on estan apuntats el satèl·lit i els instruments de la càrrega útil. Moltes missions requereixen que el satèl·lit sigui capaç d'apuntar cap a una direcció determinada (p.ex. en els satèl·lits d'observació de la terra cal que la càmera estigui apuntada amb precisió vers la regió de la superfície que es vol estudiar). A més, també cal apuntar les plaques solars cap al Sol perquè aquestes produeixin energia. Existeixen moltes maneres d'acomplir aquestes necessitats. En general cal que el satèl·lit pugui conèixer la seva orientació per mitjà d'algun sensor (p.ex. sensor estel·lar, sensor solar, [[
; Subsistema de telecomunicació: S'utilitza per rebre les comandes del centre de control del satèl·lit i transmetre-hi les dades recollides. Tots els satèl·lits disposen d'un sistema complet d'emissors, receptors i antenes amb el que poden establir enllaços bidireccionals de dades amb el centre de control per mitjà d'ones de ràdio. Per aquests enllaços els operadors envien al satèl·lit les ordres que aquest ha d'executar i recullen les dades generades pels instruments embarcats.
; Subsistema de control bord: Permet de fer funcionar la resta de subsistemes de forma automàtica sense intervenció del centre de control. Tots els satèl·lits necessiten un grau important d'autonomia, ja que realitzen tasques complexes sense la intervenció directa d'un operador humà. Per això, disposen d'un [[ordinador]] amb un [[programa informàtic]] capaç d'interpretar les ordres rebudes del sol i de fer funcionar el satèl·lit en conseqüència, inclús quan l'enllaç amb el centre de control no està disponible. El subsistema de control bord també pren tot sol les decisions necessàries per assegurar que el satèl·lit no "mori" (p.ex. si detecta que la bateria s'està descarregant perillosament, apagarà els instruments que no siguin imprescindibles per tal d'estalviar energia).
Com que aquestes funcions són
* '''Eurostar''', '''SpaceBus''', '''SSL1300''', '''Boeing702''' són utilitzades en [[satèl·lits de comunicacions]].
* '''Proteus''' és una plataforma per a satèl·lits científics i d'observació en òrbita baixa.
* '''Myriade''', '''MicroSat-100''' són plataformes per a
== Llançament i òrbites ==
| |||