Fernão de Magalhães: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 16:
'''Fernão de Magalhães''' (conegut també com a ''Magallanes'' en [[castellà]], ''Magellanus'' en [[llatí]] o ''Magellan'' en [[francès]] i [[anglès]], entre altres variants), nascut al nord de [[Portugal]], probablement a [[Ponte da Barca]],<ref>L'únic document del [[segle XVI]] que n'indica el lloc de naixement és el manuscrit de Fernão de Oliveira, datat pels volts del 1560. Aquesta font, força fiable i ben informada, descriu que Magalhães "va néixer a [[Porto]]" (citat a {{Harvnb| ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 749}}) és la millor de les hipòtesis que tenim ({{Harvnb| ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 40-41}}). No obstant això, la indicació del seu naixement a [[Sabrosa]] és una faula que es va forjar al segle XIX a través d'uns documents que quatre historiadors portuguesos van demostrar clarament falsos als anys 1921-1939, cosa que indica que no hi havia més que un lloc de naixement... Malauradament, malgrat l'evidència, aquest error s'ha repetit tantes vegades en un segle i mig, fins i tot per part d'historiadors considerats seriosos, que ara sembla cisellada en marbre (vegeu el resum de les manifestacions a {{Harvnb|ref =|Chandeigne Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 312-315 }}).</ref> al voltant del 1480 i mort a l'illa de [[Mactan]] (vora l'[[illa de Cebú]], a les [[Filipines]]) el [[27 d'abril]] de [[1521]], va ser un [[navegant]] i [[Explorador (científic)|explorador]] [[portugal|portuguès]] de l'època dels [[Era de l'exploració|grans descobriments]].
És conegut pel fet d'haver iniciat la primera [[circumnavegació]] de la història, que va concloure el setembre de 1522,<ref name="HendersonDelpar2000">{{
Al [[segle XV]], contràriament a la creença popular, la rodonesa de la Terra va ser una idea provinent de l'antiguitat.<ref>Peter van der Krogt, ''El mite de la terra plana''; Edward H. Dahl i Jean-François Gauvin, ''El descobriment del món: Una història de globus terrestres i celestes'', Privat, 2001. </ref>
En aquella època, [[Europa]] havia desenvolupat un gust per les [[espècia|espècies]] exòtiques que va impulsar encara més els interessos de [[Geografia|geògrafs]], exploradors i comerciants.<ref>«És difícil ara imaginar la importància econòmica de les espècies al principi dels temps moderns. [...] No obstant això, hem de donar al luxe un paper preponderant en l'expansió occidental.»{{Harvnb|ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 15 }}.</ref ><ref>[[Stefan Zweig]] va escriure al començament de la seva biografia sobre Magalhães: «Al principi eren les espècies. Des del dia en què els romans durant les seves expedicions i les seves guerres varen provar els ingredients picants o els estupafaents, picants o excitants d'Orient, Occident ja no ha volgut ni ha pogut ignorar les "espiceries" o els condiments indis a la cuina.»{{Harvnb|ref = Zweig|Stefan Zweig|1938|p = 17}} </ref> Magalhães estava convençut que les [[Moluques]] eren a la meitat del globus que havia de passar al tron d'Espanya segons el [[Tractat de Tordesillas]], que dividia el món entre castellans i portuguesos des de 1494. Va pensar que podria arribar per l'oest a les illes de les Espècies, que havia abordat durant la seva visita a [[Malacca]], el 1511-1512. Fins i tot abans d'endinsar-se en el seu viatge a les Moluques, d'on era originari el [[clau d'espècia]], Magalhães havia rebut cartes exclusives d'un dels seus amics personals, el portuguès [[Francisco Serrão]], que hi era des del 1512. Seria aquest projecte d'unir les illes occidentals de les espècies, finalment amb el suport de la Corona espanyola, el que va portar la seva flota a fer la volta al món, tot i no ser aquest el projecte original. L'esdeveniment va tenir un impacte considerable a Europa. Després de poc més d'un quart de segle, es va dur a terme el projecte original de [[Cristòfor Colom]] i, com ha assenyalat [[Pierre Chaunu]], «el món mai ha estat tan gran com després del viatge de Magalhães».<ref> [[Pierre Chaunu]], ''Conquesta i explotació dels nous mons'', PUF, Nouvelle Clio, 1969, p. 267. </ref>
Línia 66:
==== Tripulació ====
Cinc vaixells, amb 237 homes partiren en l'expedició de Magallanes.
{| style="border-style: solid; border-width: 1px; border-color: #5555FF" cellpadding="2" cellspacing="0" width=600
Línia 108:
=== Rebel·lions durant l'hivern ===
Era el mes de desembre de 1519 i quan més cap al sud anaven, més fred feia. Es va decidir passar l'hivern a la [[Patagònia]] ([[Argentina]]). Al 31 de març de 1520, la flota es va refugiar en un estuari protegit que anomenaren ''Port de Sant Julià''.<ref> {{Harvnb|ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 97}} </ref> Va ser aquí on va explotar "el motí de Pasqua" del que Magalhães se'n va ensortir, però amb greus conseqüències. El motí va esclatar l'1 d'abril sota la direcció de Juan de Cartagena, Luis Mendoza i Gaspar de Quesada, inquietant tothom del gir del viatge i es va posar en dubte l'existència d'aquest pas cap a l'oest i en especial de les seves possibilitats de supervivència en aquelles regions fredes i desèrtiques. Magalhães i els mariners que li varen ser fidels aconseguiren hàbilment desfer-se dels amotinats.
=== Descobriment de l'estret de Magallanes ===
|