Guillermo Espinosa Grau: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: primer Congres Nacional > primer Congrés Nacional
m Correcció tipogràfica: apòstrof
Línia 5:
Les audicions simfòniques a Alemanya li havien donat tant prestigi com les d'Itàlia, i el [[1931]] es presentà a Berlín al front de l'orquestra [[Michael Taube]], en el Marstall, amb diversos concerts simfònics organitzats per la ''Deutsche Latein-Americanische Music-Vereinigung''. En les primeres sessions féu escoltar programes de música clàssica; però en la tercera, ja amb el concurs dels més prestigiosos concertistes, incloïa en aquests programes produccions d'autors hispano-americans i una obra seves, tornant-lo a fer en successives audicions, renovant cada vegada el repertori i els intèrprets. Aquest cicle de cinc concerts fou assenyalat per la crítica local com el més agosarat esforç realitzat allà per un artista de l'Amèrica espanyola.
 
El [[1932]] aconseguí encara més grans elogis en aparèixer en l´'''Akademie der Künste'' al front de l’''Akademische Orchester'' amb un programa quasi exclusiu d'obres americanes. Les ressenyes musicals de totes les fulles berlineses aplaudeixen –en especial els crítics Max Donisch de ''Der Tag'', Karl Hestermeyer del ''Berliner Tageblatt'' i H.H. Stuckenschmidt del ''B. Z. Am Mittag''— al jove director colombià, lloat sense reserves la seva interpretació, principalment del [[Stabat Mater]] de [[Giovanni Battista Pergolesi|Pergolesi]].
 
Immediatament una de les orquestres més prestigioses del Continent –la Radio-Orkestret de [[Copenhaguen]]--, reclamà el seu concurs, i, un mes després, es va difondre un programa americà amb el poema simfònic ''Campo'', d'[[E. Fabini]]; una ''Serenata'', d'[[Uribe Holguin]], i les ''Lamentacions Huilliches'', de [[C. Lavin]]. Els diaris ''Politiken'' i ''Berlingske Politiske'' s'inclinen davant els mèrits de l'excel·lent director i de la cantant [[Johanna Karstens]]. Continua a [[França]] per dirigir una altra sèrie d'audicions en la Ràdio Colonial de París i, amb la seva esposa, la concertista de [[piano]] [[Tatiana Gontscharowa]], s'embarca per a [[Veneçuela]]. A [[Caracas]] organitza un ''Homenaje a Teresa Carreño'', el 1932, en la sala de l'Escola de Música i Declamació. Els més caracteritzats concertistes de la capital acudiren a rendir el seu tribut d'admiració a l'exímia pianista i compositora veneçolana, prenent part en l'execució d'un programa d'autors hispano-americans. El maig de [[1933]] reuní un altra grup de selectes interpretes en la Universitat de [[Puerto Rico]], per fer sentir en la sala d’aquesta institució produccions instrumentals i vocals d'onze compositors hispano-americans.