Pierre Bourdieu: diferència entre les revisions

# La [[fenomenologia|perspectiva fenomenològica]] i la [[estructuralisme|perspectiva estructural]], associades a la dicotomització de l'anàlisi de l'estructura social, són dos moments en l'estudi d'una mateixa realitat social. En el primer moviment, l'objectivista o estructural, s'aparten les representacions corrents, de la vida quotidiana, per tal de construir estructures objectives, com a espais socials de posicions i de distribució dels recursos socialment eficients, que podem anomenar ''camps'' i que defineixen les determinacions exteriors que actuen sobre les interaccions i representacions dels agents socials. El segon moviment, el subjectivista o fenomenològic, reintrodueix l'experiència immediata per tal d'explicitar les categories de percepció i apreciació, les disposicions, que estructuren, des de l'interior, les seues accions i representacions, o preses de posició.

# Existeix una correspondència entre l'estructura social, món dels objectes, i l'estructura mental, món dels subjectes, ja que les estructures del pensament s'organitzen a partir de l'estructura experimentada en els grups. Aquesta correspondència és deguda a què el sistema escolar, generalitzat, facilita l'homologia entre els diferents camps de relació i les estructures de pensament; però, a més a més, existeix una connexió genètica entre les divisions socials i els esquemes mentals, ja que una exposició continuada a determinades condicions socials de vida imprimeix disposicions duradores, que podem anomenar ''habitus''. Aquesta correspondència entre estructura material i estructura mental, a més a més, acompleix funcions eminentment polítiques, en aconseguir que els actors es comporten de conformitat amb l'estructura social vigent, amb la qual cosa els sistemes de classificació, estructures mentals, es constitueixen en preses de posició en els conflictes socials que oposen als grups.

 

==Conceptes bàsics==

# ''Camp'': Sistema estructurat de forces objectives, configuració relacional dotada d'una força de gravetat específica que és capaç d'imposar-se a tots els objectes i agents que penetren la seua àrea d'influència. Es tracta d'una xarxa o configuració de relacions entre posicions. Una societat diferenciada no forma una totalitat indiferenciada, sinó que es compon d'un conjunt d'esferes de relació, o ''camps de joc'', relativament autònomes, que no es poden reduir a una lògica social única. Aquestes esferes de relació són construïdes sobre el conjunt de relacions, objectives i històriques, entre diverses posicions, sobre la base de determinades formes de poder, o ''capitals''. Cada esfera, o ''camp'', prescriu els seus valors particulars (''capitals'') i els seus propis principis de regulació, les seues regles de ''joc''. Cada ''camp'' és, al mateix temps, espai de concurrència i espai de conflicte: lloc d'acceptació de les regles per la competència i lloc de lluita per les regles i els recursos del ''camp''. En ells, els agents participants rivalitzen amb l'objectiu d'establir un monopoli sobre el tipus específic de ''capital'' que és eficient en eixe ''camp'', sobre l'autoritat específica que el fixa i sobre la jerarquia i les taxes de conversió entre les diverses formes de ''capital''.

# ''Capital'': Valor que s'intercanvia a les relacions entre agents. El ''capital'' no existeix, ni funciona, si no és en relació amb un ''camp'' concret. El ''capital'' confereix poder sobre el ''camp'', sobre els instruments, materialitzats o incorporats, de producció i reproducció, i sobre les regularitats i regles que defineixen el funcionament del ''camp'' i, per això mateix, sobre els avantatges que es generen. Bourdieu assenyala quatre espècies fonamentals de ''capital'', cada una amb les seues subespècies. El ''capital econòmic'', compost per recursos tals com la propietat i les rendes; el ''capital cultural'', compost per recursos informatius, per això també l'anomena ''capital informacional'', i pot prendre tres formes (''incorporat'', ''objectivat'' i ''institucionalitzat''); el ''capital social'', com a suma de recursos, actuals o virtuals, resultat de posseir una xarxa duradora de relacions socials. Una espècie particular de ''capital social'' és el ''capital polític'', capaç d'operar una patrimonialització dels recursos col·lectius, mitjançant els recursos. Finalment, està el ''[[capital simbòlic]]'', que és la forma que prenen els diversos capitals quan els agents desconeixen el caràcter arbitrari de la seua possessió i acumulació, encara que coneguen la seua lògica específica.

 

== Enllaços externs ==