Revisió del 00:23, 9 feb 2014 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.790 edits m robot canvia est per oest a les coordenades ← Edició anterior		Revisió del 18:07, 24 abr 2014 modifica desfés Joanbanjo (discussió \| contribucions) Autopatrullats 6.365 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 16: \| web = [http://www.guadassequies.es/ www.guadassequies.es] \|}} '''Guadasséquies''' és una població de la [[comarca]] de la [[Vall d'Albaida]], [[País Valencià]]; també coneguda com a '''Vorasséquies'''. El gentilici dels seus habitants, dels que s'hi empadronaren 502 en [[2005]], és guadassequians o vorassequians. == Geografia == Al terme municipal de Guadasséquies s'han trobat restes arqueològiques [[cultura ibera\|iberes]] i [[imperi romà\|romanes]]. [[Jaume I]] féu donació d'aquesta alqueria [[Al-Àndalus\|islàmica]] a soldats que l'acompanyaren en la conquesta. En [[1353]] Bernat Ferrer va comprar-se-la a [[Pere I el Cerimoniós]]. Situat a la ribera del [[riu Albaida]]. El terreny és pla, encara que amb ondulacions entre les quals destaquen la muntanya de ''La Serreta'', el turó de ''Molló'' i la lloma de ''Casa Marau''. El límit municipal és solcat pel riu Albaida, de sud a nord, i el barranc de Garrofero, per l'oest. La població es troba en terreny pla, encara que lleugerament inclinat en pendent descendent cap a l'est. A causa de la construcció de l'[[embassament de Bellús]] la part baixa del terme municipal s'hagi sota zona inundable, variant considerablement segons les estacions el nivell d'aigua i les terres inundades per aquest. En el [[segle XVII]] era propietat de Raimon Sanz. Després passà a mans d'Onofre Ervillas i més recentment pertanyé als Cruïlles i als marquesos de Mirasol fins a l'abolició dels senyorius en el [[segle XIX]]. Des [[València]], s'accedeix a aquesta localitat a través de la [[A-7]] per enllaçar amb la [[N-340]]. ~~El gentilici dels seus habitants, dels que s'hi empadronaren 502 en [[2005]], és guadassequians o vorassequians.~~ ===== Localidades limítrofs ===== ~~L'ajuntament està en poder del [[PP]] que compta amb 5 dels 7 regidors que formen l'ajuntament, els altres 2 són del [[PSPV]], segons els resultats de les votacions de [[2003]].~~ {\| class="wikitable" width ="60%" border = 2 align="center" ~~El xicotet terme, de 3,3 km<sup>2</sup>, es dedica principalment a l'[[agricultura]].~~ \|----- \| \| width ="30%" align="center" \| '''Nord:''' [[Bellús]], [[Xàtiva]] '''[[Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià)\|Serra Grossa]]''' \| \|----- \| width ="30%" align="center" \| '''Oest:''' [[l'Olleria]] '''[[Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià)\|Serra Grossa]]''' \| width ="30%" align="center" \| [[Fitxer:Rosa de los vientos.svg\|75px]] \| width ="30%" align="center" \| '''Est:''' [[Benigànim]] i [[la Pobla del Duc]] '''[[Embassament de Bellús]]''' \|----- \| \| width ="30%" align="center" \| '''Sud:''' [[Alfarrasí]] i [[Sempere]] '''[[Benicadell]]''' \| \|} == Història == ~~L'únic monument destacable del municipi és l'església de la Mare de Déu de l'Esperança [[segle XVIII\|Segles XVIII]]-[[segle XIX\|XIX]], que té les campanes recentment restaurades.~~ En el camí de Xàtiva s'han trobat restes d'atuells de ''[[terra sigillata]]'', i en el paratge del Carasol o la Redona existeixen vestigis d'una vil·la romana. No apareix en el "''[[Llibre del Repartiment]]''" de la conquesta de [[Jaume I]], però en 1353 va ser adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrab, origen de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. Al [[segle XVI]] posseïa el senyoriu Ramon Sanz de la Llosa i San Ramon; va passar després als Cruïlles i últimament als marquesos de Mirasol, fins l'abolició dels senyorius al segle XIX. Va pertànyer a [[Xàtiva]] i a la governació del Xúquer fins a 1707, després passaria a formar part de la [[Província de Xàtiva]] fins a 1833 quan es va independitzar com a municipi en el context de la [[Divisió territorial d'Espanya de 1833\|nova divisió territorial d'Espanya.]]. == Economia == ~~Des de les eleccions de 2011, el seu consistori compta amb 5 regidors del [[PP]] i 2 del [[PSOE]].~~ Predominantment industrial, amb dos polígons industrials en els quals predomina les relacionades amb productes químics i fertilitzants, plàstics, el tèxtil i indústries menors bastant diversificades. Les terres de regadiu es reguen amb aigua del riu Albaida i produeixen blat, dacsa, hortalisses i fruiters. Les de secà es destinen a la vinya, olivar i altres fruiters. == Demografia == {\| align="center" rules="all" cellspacing="1" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #DDDDD" \|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em;background-color:#dddddd;"\| Evolució demogràfica \|- !!style="background:#808080" \| [[1842]] !!style="background:#808080" \| [[1857]] !!style="background:#808080" \| [[1860]] !!style="background:#808080" \| [[1877]] !!style="background:#808080" \| [[1887]] !!style="background:#808080" \| [[1897]] !!style="background:#808080" \| [[1910]] !!style="background:#808080" \| [[1920]] !!style="background:#808080" \| [[1930]] !!style="background:#808080" \| [[1940]] !!style="background:#808080" \| [[1950]] !!style="background:#808080" \| [[1960]] !!style="background:#808080" \| [[1970]] !!style="background:#808080" \| [[1981]] !!style="background:#808080" \| [[1991]] !!style="background:#808080" \| [[2001]] !!style="background:#808080" \| [[2011]] \|- \|align=center\| 245 \|align=center\| 294 \|align=center\| 300 \|align=center\| 277 \|align=center\| 348 \|align=center\| 358 \|align=center\| 375 \|align=center\| 325 \|align=center\| 334 \|align=center\| 333 \|align=center\| 337 \|align=center\| 358 \|align=center\| 346 \|align=center\| 360 \|align=center\| 358 \|align=center\| 405 \|align=center\| 437 \|} El poblament actual va tenir el seu origen en les alqueries islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' ("el riu ebri"). La primera es va despoblar al segle XIV; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, el [[1609]] per la llei de [[expulsió dels moriscos]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 llars en 1646), es desenvoluparia molt lentament fins arribar a les 52 famílies de 1792, els 325 habitants de 1900 i els 385 de 1940. == Administració == {{Alcaldes_España \| Alcalde_1 = Santiago Julià Jornet \| Partido_1 = [[Unión de Centro Democrático (España)\|UCD]] \| Alcalde_2 = Alfonso Vallés Esparza \| Partido_2 = [[PDP]] \| Alcalde_3 = Alfonso Vallés Esparza \| Partido_3 = [[Unión Valenciana\|UV]] \| Alcalde_4 = Vicente Castelló Ferrando \| Partido_4 = [[Unión Valenciana\|UV]] \| Alcalde_5 = Vicente Castelló Ferrando \| Partido_5 = [[PSPV]]-[[PSOE]] \| Alcalde_6 = Carmen Vidal Valles \| Partido_6 = [[PP]] \| Alcalde_7 = Carmen Vidal Valles \| Partido_7 = [[PP]] \| Alcalde_8 = Carmen Vidal Valles \| Partido_8 = [[PP]] \| Alcalde_9 = Carmen Vidal Valles \| Partido_9 = [[PP]] }} == Monuments i llocs d'interés == [[Fitxer:ErmitaGuadasequies.JPG\|thumbnail\|Ermita del crist de l'Empar.]] * '''Antiga Església-Museu Parroquial'''. Data del [[segle XVIII]]-[[segle XIX\|XIX]] i està dedicada a la Mare de Déu de l'Esperança. Completament restaurada i amb un bell entorn natural. * '''Ermita del Crist'''. Data de 1906 en substitució de la antiga, en ella es guarda el llenç del Crist de l'Empar del [[segle XVII]]. * '''Zona Embassament de Bellús'''. Es va construir l'any 1995 en el llit del riu Albaida formant una llacuna artificial amb una flora i fauna autòctona singular. == Festes == * '''Festes Patronals.''' En honor a sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Empar. Se celebren entre el primer i segon cap de setmana d'agost amb revetlles, sopars populars a la plaça, processons i desfilada humorística. * '''Festa de la Mare de Déu de l'Esperança.''' Se celebren el [[18 de desembre]] amb l'encesa d'una foguera al costat de l'antiga església i posterior sopar popular al voltant d'aquesta. Actes dedicats especialment a la gent gran de la població. * '''Festa de Sant Antoni Abat.''' El cap de setmana més proper que al [[17 de gener]] (dia d'[[Antoni Abat]]), es realitza una foguera amb sopar popular, processó, benedicció d'animals, i jocs infantils durant tot el dia. == Referències ==

Guadasséquies: diferència entre les revisions