Corts de Montsó (1362-1363): diferència entre les revisions

Catalunya i el regne de Mallorca presenten els capítols que regulen la donació,<ref name="SM229">[[#Sanchez|Sánchez Martínez 1997]]: pp. 229-262.</ref> i posteriorment són aprovats pels braços eclesiàstic, nobiliari i de cavallers, per un costat, i reial, per altre, del regne d'Aragó, i conjuntament pels tres braços valencians, introduint petites variacions que no modificaven el fons de la proposta inicial. Aquests capítols, a banda de regular l'obtenció dels diners mitjançant el fogatge, suposaren la creació d'un nou impost, les generalitats, que gravava la producció i venda de draps de llana i l'entrada i sortida de determinats productes al seu pas per les fronteres.<ref name="SM18">[[#Sanchez|Sánchez Martínez 1997]]: p. XVIII.</ref><ref>Aquest impost indirecte obria noves possibilitats per a la recaptació fiscal, però acabà significant la creació de fronteres duaneres entre els distints territoris de la Corona, com queda clar en els acords de 1364, tant en les [[Corts de Saragossa (1364)|Corts de Saragossa]] com en les [[Corts de Barcelona-Lleida (1364)|Corts de Barcelona-Lleida]] d'eixe any ([[#Sesma|Sesma Muñoz 1983]]: pp. 161-162)</ref> Els promotors d'aquest nou impost, la burgesia catalana, pretenien establir una política econòmica clarament proteccionista, estructurada en quatre parts: prohibició de la importació de teixits estrangers, reestructuració de la indústria tèxtil, control de l'exportació de determinats productes, i control dels representants dels estaments de les Corts, els diputats, del sistema fiscal, sense participació reial.<ref>[[#Sesma|Sesma Muñoz 1983]]: pp. 153 i 155.</ref> Aquests capítols també inclouen peticions dels estaments, veritable normativa paccionada, aprovades totalment o amb objeccions parcials, pel rei, i en molts casos acabaren essent incloses en les diverses recopilacions forals.<ref>[[#Baydal|Baydal Sala 2011]]: I, p. 769.</ref>

 

 

== Corts d'Aragó ==