Reagrupament Nacional: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 52:
Després de les eleccions de 1974, l'FN va ser eclipsat per l'aparició del [[Partit de les Forces Noves]] (PFN), fundat per dissidents de l'FN (en gran part de l'EN).{{sfn|DeClair|1999|p=41}}{{sfn|Shields|2007|p=178 – 179}} La seva competència mútua va afeblir els dos partits al llarg de la dècada de 1970.{{sfn|DeClair|1999|p=41}} Alhora, l'FN va guanyar diversos nous grups de simpatitzants, entre els quals [[François Duprat]] i els seus «nacionalistes revolucionaris», [[Jean-Pierre Stirbois]] i els seus «solidaristes», la [[Nova Dreta]], i Bernard Anthony.{{sfn|Shields|2007|p=180 – 184}} Amb la mort de Duprat per un atac amb bomba, els «nacionalistes revolucionaris» van abandonar el partit, mentre que Stirbois es va convertir en el número dos de Le Pen després que els seus «solidaristes» haguessin abandonat la tendència [[Neofeixisme|neofeixista]] de la direcció del partit.{{sfn|Shields|2007|p=181, 184}} El conjunt de l'extrema dreta va obtenir resultats marginals a les [[eleccions legislatives franceses de 1978]], si bé el PFN estava millor posicionat.{{sfn|Shields|2007|p=179 – 180, 185 – 187}}{{sfn|DeClair|1999|p=43}} En les [[Eleccions al Parlament Europeu de 1979|primeres eleccions al Parlament Europeu de 1979]], el PFN va formar part de l'intent de construir una aliança dels partits d'ultradreta, però finalment va ser l'únic dels dos partits que va participar en les eleccions.{{sfn|Shields|2007|p=181 – 182}} El PFN va concorre-hi amb Jean-Louis Tixier-Vignancour com al seu candidat principal, mentre que Le Pen va demanar l'abstenció.{{sfn|Shields|2007|p=182}}
Per a les [[eleccions presidencials franceses de 1981|eleccions presidencials de 1981]], tant Le Pen i com Pascal Gauchon del PFN van anunciar les seves intencions de córrer-hi.{{sfn|Shields|2007|p=182}} No obstant això, l'augment de suports polítics necessaris per presentar-se als comicis va incapacitar Le Pen i Gauchon a concorre-hi —el 1976 el nombre de suports per part de polítics electes necessaris es va multiplicar per cinc i el nombre dels departaments, triplicar.{{sfn|Shields|2007|p=182}} [[François Mitterrand]], del [[Partit Socialista (França)|Partit Socialista]] (PS), va ser guanyar les eleccions i l'[[esquerra]] va arribar al poder per primera vegada a la Cinquena República. Llavors, Mitterrand va dissoldre l'Assemblea Nacional per convocar a unes [[Eleccions legislatives franceses de 1981|eleccions legislatives avançades]],{{sfn|Shields|2007|p=182, 198}} guanyades per [[majoria absoluta]] pel PS.{{sfn|Shields|2007|p=182 – 183}} Aquesta «presa de possessió socialista» va portar a una radicalització dels votants de centredreta, anticomunistes i antisocialistes.<ref>{{
{{inacabat|data=març de 2014}}
[[Fitxer:Le Pen Paris 2007 05 01 n2.jpg|thumb|right|Míting de 2007 del Front Nacional en homenatge a [[Joana d'Arc]]]]
| |||