Viquipèdia

Asteroide troià: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 12:
== Història observacional ==
[[Fitxer:Asteroid Belt Around Sun Sized Star.jpg|thumb|right|La detecció d'asteroides troians ha anat augmentant mitjançant l'avanç tecnològic.]]
L'any 1772, el matemàtic [[Joseph-Louis Lagrange]], en els seus estudis sobre el [[problema restringit dels tres cossos]], predigué que un cos petit que compartís òrbita amb un planeta quedaria atrapat en els punts situats a 60° de la línia que uneix el Sol i el planeta.<ref name="Nicholson1961">{{ref-publicació |autor= Nicholson, Seth B.|data= 1961|títol= The Trojan Asteroids|publicació= Astronomical Society of the Pacific Leaflets|volum= 8|pàgines= 239|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/1961aspl....8..239N|consulta= 18-12-2009}}</ref> El cos atrapat realitzaria lentament un moviment de [[libració]] al voltant del punt exacte d'equilibri, descrivint una [[òrbita de ferradura]]. <ref name="Marzari2002">{{ref-publicació |autor= Marzari, F.; Scholl, H.; Murray, C.; Lagerkvist, C.|data= 2002|títol= Origin and Evolution of Trojan Asteroids|publicació= Asteroids III|pàgines= 725-738|url= http://www.lpi.usra.edu/books/asteroidsiii/pdf/3007.pdf |consulta= 18-12-2009}}</ref> Aquests punts són coneguts com els [[punts de Lagrange]] L<sub>4</sub> i L<sub>5</sub>.<ref name="Jewitt2000">{{ref-publicació |autor= Jewitt, David C.; Trujillo, Chadwick A.; Luu, Jane X.|data= 2000|títol= Population and Size Distribution of Small Jovian Trojan Asteroids|publicació= The Astronomical Journal|volum=120|exemplar=2|pàgines= 1140-1147|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2000aj....120.1140J||doi=10.1086/301453|consulta= 18-12-2009}}</ref>{{#tag:ref|Els altres tres punts –L<sub>1</sub>, L<sub>2</sub> i L<sub>3</sub>– són inestables.<ref name=Marzari2002/>|group=nota}} No obstant això, no s'observaren asteroides atrapats en aquests punts fins més d'un segle després de la hipòtesi formulada per Lagrange: els primers a descobrir-se foren els de Júpiter.<ref name="Nicholson1961" />
 
Actualment es creu que [[Edward Emerson Barnard|E. E. Barnard]] féu la primera observació d'un asteroide troià l'any 1904, encara que la importància de la seva observació no fou apreciada en el seu moment: Barnard cregué que havia vist [[Febe (satèl·lit)|Febe]], satèl·lit de [[Saturn (planeta)|Saturn]], que en aquell moment estava a només dos minuts d'arc de l'asteroide, o fins i tot una [[estrella]].<ref name="Marsden1999">{{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/pressinfo/TheFirstTrojanObs.html|títol= The Earliest Observation of a Trojan|consulta= 18-12-2009|autor= Marsden, Brian G.|editor = Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (CfA)|data = 1999}}</ref> La identitat del punt que Barnard observà no fou compresa fins que es feren suficients observacions per a traçar l'òrbita del troià [[(12126) 1999 RM11|(12126) 1999 RM<sub>11</sub>]], un objecte que fou redescobert el 1999.<ref name="Marsden1999"/>
Línia 18:
Al febrer de 1906, l'astrònom alemany [[Maximilià Franz Joseph Cornelius Wolf|Max Wolf]] descobrí un [[asteroide]] en el [[punt de Lagrange]] L<sub>4</sub> del sistema [[Sol]]-[[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i l'anomenà [[(588) Aquil·les]]: el mític [[Aquil·les]] és un dels herois la ''[[Ilíada]]'' d'[[Homer]].<ref name="Nicholson1961" /> En els anys 1906–1907 es descobriren dos asteroides troians [[Júpiter (planeta)|jovians]] més per part de l'astrònom també alemany [[August Kopff]]: [[(624) Hèctor]] i [[(617) Pàtrocle]].<ref name=Nicholson1961/> Hèctor, igual que Aquil·les, pertany al punt lagrangià L<sub>4</sub> ("al davant" del planeta en la seva òrbita), mentre que Pàtrocle es convertí en el primer asteroide conegut que pertanyia al punt lagrangià L<sub>5</sub> ("al darrere" del planeta).<ref name="Einarsson1913">{{ref-publicació |cognom=Einarsson|nom=Sturla|títol=The Minor Planets of the Trojan Group |data=1913 |publicació=Publications of the Astronomical Society of the Pacific|volum=25|pàgines=131–3|bibcode=1913PASP...25..131E|doi=10.1086/122216 |llengua=anglès}}</ref> El 1938 ja es coneixien 11 troians.<ref name="Wyse1938">{{ref-publicació |autor= Wyse, A.B.|data= 1938|títol= The Trojan Group|publicació= Astronomical Society of the Pacific Leaflets|volum= 3|pàgines= 113|consulta= 18-12-2009 |url= http://adsabs.harvard.edu/abs/1938aspl....3..113W }}</ref> Aquest número es va incrementar tan sols fins a 14 a data de 1961.<ref name="Nicholson1961" /> A data d'abril de 2010 es coneixien a Júpiter 2.600 troians en L<sub>4</sub> i 1.470 en L<sub>5</sub>,<ref>{{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/jupitertrojans.html|títol= List Of Jupiter Trojans|consulta= 18-12-2009|autor= Unió Astronòmica Internacional|arxiuurl=https://archive.is/Tg0Wo|arxiudata=2013-04-22}}</ref> i el ritme al qual es descobreixen augmenta gràcies a la millora i el desenvolupament dels instruments: a data de gener del 2000 se n'havien descobert 257,<ref name="Jewitt2000"/> mentre que al maig del 2003 la xifra havia ascendit fins a 1.600.<ref name="Fernandez2003">{{ref-publicació |autor= Fernández, Yanga R.; Sheppard, Scott S.; Jewitt, David C.|data= 2003|títol= The Albedo Distribution of Jovian Trojan Asteroids|publicació= The Astronomical Journal|volum= 126|exemplar=3|pàgines= 1563-1574|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2003aj....126.1563F|doi=10.1086/377015|consulta= 18-12-2009}}</ref>
 
El 1990 es descobrí el primer troià en un planeta diferent de Júpiter: [[(5261) Eureka]], un troià que pertany a [[Mart (planeta)|Mart]]. <ref name="Bowell1991">{{ref-publicació |autor= Bowell, Edward|data= 1991|títol= The 1990 MB: The first Mars Trojan |publicació= NASA, Reports of Planetary Astronomy|pàgines= 147|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/1991plas.rept..147B|consulta= 20-12-2009}}</ref> Més tard, el 2001, es trobà el primer troià de [[Neptú (planeta)|Neptú]]: [[2001 QR322]].<ref name="NOAO_Nep" /> Fins al juliol del 2004 hi havia 1.679 asteroides troians coneguts: 1.051 en L<sub>4 </sub> i 628 en L<sub>5 </sub>. N'hi ha molts altres massa xicotets per a ser vists amb els instruments actuals. El troià més gran és [[(624) Héctor]], que mesura 370 × 195 km.
 
<center><gallery>
Línia 119:
* {{ref-publicació|cognom=Blair| article=Asteroids: Overview, Abstracts and Bibliography|nom=E. C.| any=2002|publicació=Nova Publishers| ISBN=1-59033-482-5 |llengua=anglès}}
 
* {{cite journalref-publicació|lastcognom=Lykawka|coauthorscoautors=Horner|titletítol=The Capture of Trojan Asteroids by the Giant Planets During Planetary Migration|first1nom1=P. S.|doi=10.1111/j.1365-2966.2010.16538.x|yearany=2010|journalpublicació=[[Monthly Notices of the Royal Astronomical Society]]|volumevolum=405|issueexemplar=1383|arxiv=1003.2137|bibcode=2010MNRAS.405.1375L}}
* [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.php?release=2012-322 NASA's WISE Colors in Unknowns on Jupiter Asteroids] (NASA 2012-322 : October 15, 2012)
 
Línia 138:
* {{ref-web |url= http://www.dtm.ciw.edu/users/sheppard/satellites/trojan.html|títol= The Trojan Page|autor= Sheppard, Scott |llengua = anglès}}
* [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.php?release=2012-322 NASA's WISE Colors in Unknowns on Jupiter Asteroids] (NASA 2012-322 : October 15, 2012)
* {{cite ref-web|url=http://www.minorplanetcenter.org/iau/lists/Trojans.html|titletítol=Minor Planet Center's List of Trojan Minor Planets}}
* {{cite ref-web|lastcognom=Sheppard|firstnom=Scott|url=http://www.dtm.ciw.edu/users/sheppard/satellites/trojan.html|titletítol=The Trojan Page}}
 
{{Cossos menors del sistema solar}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Asteroide_troià»