Antoni Estruch i Bros: diferència entre les revisions

Amb posterioritat a aquesta sèrie sobre la vida de Jesucrist, Estruch va començar a pintar quadres de temàtica històrica que li proporcionaren una certa fama. Tres bons exemples d'aquesta pintura són ''Una manifestació obrera'' (1904), ''Corpus de sang'' (1907) i ''L'onze de setembre'' (1907). Aquest darrer es va presentar en públic a la [[Sala Parés]] el 1909. A més d'aquestes obres de grans dimensions, Estruch va dedicar-se a pintar peces de petit format ambientades en els mateixos escenaris que havia utilitzat en la sèrie sobre Jesucrist o bé a conrear el paisatgisme. L'esgotament d'idees del pintor sembla evident si tenim en compte que també va confegir una col·lecció d'aiguaforts centrats en la biografia de Jesucrist.

 

 

En el darrer quart del segle XIX Estruch havia estat considerat com un pintor molt prometedor. Tot feia preveure que seria un destacat artista i alguns crítics veien en ell un nou [[Marià Fortuny i Marsal]] però, a poc a poc, aquestes expectatives es van anar desinflant. La raó principal fou que la seva obra quedà ancorada en el passat i resultava clarament anacrònica respecte a les realitzacions dels seus contemporanis, sobretot si se la comparava amb la dels modernistes, que irrompien amb força en aquell moment.