Amèrica Llatina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Centre de investigació intenational > Centre d'investigació intenational
m Corregit: tipus de [[acord > tipus d'[[acord
Línia 101:
La desigualtat i la pobresa encara són els reptes més grans de la regió. D'acord a la [[Comissió Econòmica per a l'Amèrica Llatina i el Carib|CEPAL]], l'Amèrica Llatina és la regió més desigual del planeta<ref>[http://www.americaeconomia.com/PLT_WRITE-PAGE~SessionId~~Language~0~Modality~0~Section~1~Content~28026~NamePage~NoticiasArti~DateView~~Style~15389.htm La región sigue siendo la más desigual del mundo, según Cepal] América Economía</ref> D'acord al Banc Mundial gairebé el 25% de la població viu amb menys de 2 USD per dia. Els països amb la major desigualtat el [[2006]](mesurat amb el [[Índex de Gini]]) segons el Report de Desenvolupament de les Nacions Unides<ref name="Gini"/> van ser [[Bolívia]] (60,1), [[Colòmbia]] (58,6), [[Paraguai]] (57,8) i [[Xile]] (57,1). Un aspecte característic de la desigualtat i la pobresa de Llatinoamèrica és l'accès desigual a la infrastructura bàsica. Per exemple, l'accès a l'aigua potable i els serveis de sanitat i la seva qualitat encara són baixos.
 
Els [[bloc comercial|blocs comercials]] més importants de la regió són el [[Mercosur]], la [[Comunitat Andina de Nacions]] (CAN) i el [[Grup dels tres]] (G3). No obstant la regió està experimentat una reconfiguració important entre dues polítiques oposades quant a la integració i el comerç: [[Veneçuela]] s'ha separat oficialment del CAN i del G3, i ha començat el procés d'incorporació al [[Mercosur]] com a membre ple. El president de l'Equador, també ha anunciat les seves intencions de seguir els mateixos passos que Veneçuela. Aquest bloc s'oposa nominalment a qualsevol tipus de d'[[acord de lliure comerç]] amb els [[Estats Units]], encara que l'[[Uruguai]] ha manifestat la seva intenció de negociar-ne un. Per altra banda, Mèxic està gairebé completament integrat econòmicament amb la resta dels països de [[Nord-amèrica]], com a membre del [[NAFTA]], i el 85% de les seves exportacions es dirigeixen exclusivament als [[Estats Units]] i al [[Canadà]]. [[Xile]] també ha signat un acord de lliure comerç amb tots tres països del NAFTA, encara que no n'és membre. Els parlaments de [[Colòmbia]] i [[Perú]] ja han aprovat un acord de lliure comerç amb els Estats Units, encara que esperen la seva ratificació del Congrés nord-americà.
 
La taula següent mostra tots els estats independents de l''''Amèrica Llatina''' ordenats alfabèticament i indica la Renda Nacional Bruta (RNB), la renda per capita en termes nominals i ajustada a la paritat de poder adquisitiu (PPA), el Producte Interior Brut (PIB) en PPA, l'indicador de desigualtat l'índex de Gini (el nombre més alt indica major desigualtat) i l'[[Índex de desenvolupament humà]] (IDH). Les xifres de RNB i PIB provenen de les dates del [[Banc Mundial]] del [[2005]]. Els índexs de Gini i de desenvolupament humà provenen del Report de Desenvolupament de les Nacions Unides del [[2006]].