Els '''Pindaris''' foren grups militars irregulars generalment de d'afganesos al servei dels generals marathes a l'[[Índia]] central al segle XVIII; els grups s'organitzaven sota caps elegits i cada gran grup o banda estava al servei d'algun cap maratha. No rebien pagament sinó el dret de saqueig i pillatge pels territoris pels que passaven o ocupaven. Quan els marathes foren derrotats a la [[segona Guerra Anglo-maratha]] de 1802-1804 per Sir Arthur Wellesley, duc de Wellington i Lord Gerard Lake, primer vescomte Lake, els pindaris es van reagrupar a Malwa sota protecció dels [[Sindhia]] i [[Holkar]] i cada any a començaments de novembre es reunien i marxaven a saquejar territoris, quasi sempre sota control britànic. La seva activitat depredadora fou molt important i va augmentar progressivament; algunes zones van quedar assolades i quasi despoblades, i altres almenys arruïnades. El [[1814]] es creia que eren uns 25.000 homes a cavall. La [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] va decidir la seva eliminació el [[1816]] i en una guerra que va durar del [[1817]] al [[1818]] van quedar aniquilats o pacificats.
