Khorasan (província del Califat): diferència entre les revisions

El 665 el govern de Bàssora i Orient va passar a Ziyad ibn Abih. En aquest "Orient" s'incloïa el Khorasan i Sistan, i províncies més llunyanes com [[Transoxiana]], [[Fergana (regió)|Fergana]], [[Zabulistan]], Makran i [[Sind]]. Eren les tropes de Bàssora i en especial de la tribu de [[kays]], [[Banu Tamim]] i [[Bakr ibn Wàïl|Bakr]], les que portaven el pes de la lluita. Fins al govern de Abu Said al-Muhallab ibn Abu Sufra (697-701) que era [[Iemenites (califat)|iemenita]], no hi van participar tropes dels [[Azd]] del Iemen que es van establir al Khorasan. Els governadors de Bàssora havien d'estar a l'[[Iraq]] que era una província turbulenta, i a Khurasan, i molt sovint també a Sistan, s'hi enviaven subgovernadors. Ziyad va ordenar la submissió de les poblacions locals i heftalites del Tukharistan, i ho va aconseguir al-Rabi ibn Ziyad (671-673) i el seu fill Obeidallah ibn al-Rabi (que va operar a Balkh i fins a l'[[Amu Darya]]), però l'amenaça dels heftalites no fou desactivada fins que el governador [[Kutayba ibn Muslim]] al-Bahili (705-715) va capturar (710) al cap nacional heftalita príncep [[Tarkhan Nizak]] i va agafar com hostatge al ''[[yabghu]]'' turc de Tukharistan. Els àrabs llavors tenien el centre militar a Merv; però davant de l'amenaça dels Turcs Occidentals i els sogdians estaven massa dividits en tribus i clans (la clàssica divisió entre [[Qays Aylan |qaisites]] i [[Iemenites (califat)|iemenites]]). Al segle VIII la província ja té personalitat pròpia i no depenia de Bàssora.

 

 

La dinastia dels [[Tahírides del Khorasan]] va exercir el poder sempre lleialment al califat del 821 al 873/876. Eren ''mawalis'' perses que s'havien arabitzat; un membre de la família havia estat secretari del [[daï]] abbàssida al Khorasan Sulayman ibn Kathir al-Khuzai. El general Tahir Dhu l-Yaminayn, que va servir molt bé a al-Mamun, va rebre el 821 el govern del Khorasan i de l'Orient. La seva nissaga va defensar l'ortodòxia sunnita. Foren enderrocats per l'aventurer [[Yakub ibn al-Layth al-Saffar]] que va ocupar Nishapur en [[873]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kröger |nom=Jens |títol=Nishapur: Glass of the Early Islamic Period |url=http://books.google.es/books?id=U1mX9kyuqLwC&pg=PA9&dq=Nishapur+873&hl=ca&sa=X&ei=nA7nUKLyLIexhAeXvoCYBA&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=Nishapur%20873&f=false |llengua=anglès |editorial=Metropolitan Museum of Art |data=1995 |pàgines=p.9 |isbn=0870997297}}</ref> i encara que un tahírida va tornar breument a Nishapur el 876 la dinastia es va acabar. [[Abu Shudja Ahmad ibn Abdallah]] (875-882) i [[Rafi ibn Harthama]] (882-896) van tenir el control de part de la província però els [[saffàrides]] dominaven Merv, des del 879 sota Abu Hafs [[Amr ibn al-Layth|Amr I ibn al-Layth]], germà de Yakub (879-900). Finalment Amr fou derrotat per Ismail ibn Ahmad fundador de la dinastia samànida iniciada com a poder local a [[Transoxiana]] durant el segle IX. Khorasan va passar als samànides que es declaraven emirs per compte del califa. Van governar un segle defensant també l'ortodòxia religiosa sunnita.