Ismaïl Enver Paixà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com '''Enver > com a '''Enver |
m Corregit: i de allí a > i d'allí a |
||
Línia 21:
Va ser derrotat personalment al front rus del [[Caucas]] a [[Sarikamish]] (desembre-gener de [[1914]]) amb pèrdua de 80000 homes. Va aconseguir rebutjar el desembarcament aliat a [[Gelibolu|Gal·lípoli]] (abril de [[1915]] a gener de [[1916]]) però ja després tot van ser derrotes; la revolta àrab amb la pèrdua de les ciutats santes i la retirada dels exèrcits otomans arreu ([[1917]]) abocaven a l'imperi al desastre, però la revolució russa de [[1917]] va suposar l'enfonsament del front rus al [[Caucas]]. L'[[1 de gener]] de [[1918]] es va signar un tractat d'amistat entre el Comitè Unió i Progrés i els bolxevics i Rússia es va retirar del Caucas. Quan Enver va proposar envair el Caucas els alemanys no li van donar suport. Enver va crear llavors l'Exèrcit Otomà Islàmic que va envair [[Azerbaidjan]]. Després va estabilitzar la frontera amb [[Armènia]] i va ocupar [[Trebisonda]], en poder dels russos, per marxar contra [[Geòrgia]]. A l'Azerbaidjan va entrar a [[Bakú]] evacuada pels britànics i els seus aliats locals. Però el [[30 d'octubre]] Turquia va signar l'[armistici de Mudros] i els turcs es van retirar del Caucas. El dia [[4 d'octubre]] el sultà va cessar a Enver com a ministre de guerra i la resta del gabinet de Talat va dimitir el [[14 d'octubre]]. El [[16 d'octubre]] els tres paixes van fugir a l'estranger (Alemanya).
L'[[1 de gener]] de [[1919]] Enver fou expulsat de l'exèrcit i condemnat per diversos crims entre els quals el genocidi armeni. Els aliats exigiren l'entrega dels tres paixes que van haver de viure en clandestinitat. Després es va dirigir a Rússia amb Celal Pasha d'eon van passar a l'Àsia Central. Retornat a [[Moscou]] una pana a l'avió el va obligar a aterrar a [[Lituània]] i fou detingut (abril de [[1919]]) però fou alliberat i va tornar a Berlín i
El [[1921]] en plena guerra civil turca, Enver va decidir retornar a Turquia i va anar a [[Batum]] pero [[Mustafa Kemal Ataturk]] no el va voler en les seves files. Va tornar a Moscou on va obtenir suport dels bolxevics i fou enviat per Lenin a [[Bukharà]] (octubre) per ajudar a unir els musulmans i aturar revoltes locals contra els elements probolxevics; els grups amb que es va trobar foren el Partit de la Jove Burkhària d'Othman Khodja que havia assolit el poder a Bukharà el setembre de [[1920]]; i les tribus lleials a l'emir o khan que formaven bandes irregulars conegudes com a basmatxis, contraris a republicans i bolxevics; tot i ben acollit pels delegats d'Othman Khodja, en lloc de donar suport als elements probolxevics va contactar secretament (aprofitant una sortida per una casera) amb els rebels basmatxis i amb alguns seguidors es va passar a aquestos.
| |||