Sad-ad-Dawla (hamdànida): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Dawla quant aquest > Dawla quan aquest
m Corregit: i de allí cap > i d'allí cap
Línia 8:
Aquell mateix any 968 els bizantins van arribar fins a Homs i [[Trípoli (Líban)|Trípoli]] i Abul Maali va sortir per combatre'ls i va deixar a Alep al camarlenc (''hadjib'') del seu pare, de nom Karghuyah que ja havia governat Alep en absència del emir (uns mesos del [[967]] i abans en vida de Sayf al-Dawla quan aquest era absent). Quan es va acabar la campanya Abul Maali no va poder entrar a Alep on Karghuyah s'havia revoltat. A [[Rakka]] es va fer amb el poder el seu cosí Abu Taghlib, emir de [[Mosul]].
 
Abul Maali va passar a [[Sarudj]], i després cap a [[Harran]] i [[Mayyafarikin]] on va reunir forces ([[968]]) i de d'allí cap a Manbidj, des on va amenaçar Alep però es va haver de retirar davant la presència de forces bizantines que sota el comandament del estratòpedarca Pere i de Miguel Burtzes havien conquerit [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] l'[[octubre]] del [[969]] i seguidament havien entrat a Alep i havien imposat el protectorat a Kharguyah. ([[desembre]] del [[969]] i [[gener]] del [[970]]) que excloïa a Abul Maali de l'emirat que era reconegut possessió de Kharguyah (amb el seu lloctinent Bakdjur com hereu presumpte).
 
Abul Maali va entrar llavors a Homs on va restar set anys fins que el [[977]], després del assassinat de Kharguyah per Bakdjur, va poder reconquerir Alep. El [[971]] Abu Taghlib de Mosul va ocupar tota la [[Djazira]] que legalment li pertanyia, i la seva preeminencia sobre Alep fou reconeguda per Abu Maali el [[971]], ja que havia estat acordat al seu dia en aquestes condicions pel califa.