Kutama: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al ismaïlisme -> a l'ismaïlisme
m Corregit: des de allí va > des d'allí va
Línia 1:
Els '''kutama''' (o '''ketama''') foren un dels grans grups berbers. Al segle VIII ocupaven la regió al nord de [[Constantina (Algèria)|Constantina]], entre els [[Aures]] i la mar, amb les ciutats principals d'[[Ikdjan]], [[Setif]], Baghaya, Ngaous (Nikawus), Tiguits (Tikist), [[Mila]], [[Constantina (Algèria)|Constantina]], [[Skikda]], [[Djidjelli]], Bellezma i tota la regió de la [[Kabília|Petita Kabília]]. La seva llengda nacional els feia descendents dels [[himiarites]] i l'ancestre epònim era Katam ibn Bernes, que va tenir dos fills, Gharsen i Issuda, dels que descendeixen totes les tribus kutama.
 
Quan [[Ubayd-Al·lah al-Mahdí (fatimita)|Ubayd Allah]] es va proclamar el [[Mahdi]], els seus agents van convèncer a alguns pelegrins kutama que eren a [[la Meca]] que es van convertir a les doctrines [[ismaïlites]]; el convers més destacat fou Musa, xeic dels Sakyan, un clan dels Djamila (de Mila). El ''dai'' (missioner) Abu Abd Allah al-Shii, un fidel del mahdi, va venir a establir-se a Ikdjan i si va poder mantenir tot i els esforços dels [[aglàbides]] i des de d'allí va poder estendre les seves conquestes i alliberar al mahdi que estava presoner a [[Sigilmasa]]; per tant la fundació del califat fatimita fou feta mercès al suport dels kutama que mai abans havien jugat cap paper polític. Foren els kutama els que van donar als fatimites els mitjans per conquerir [[Egipte]], però els esforços que van haver de fer estaven per damunt de la seva potència i els que van restar a [[Ifriquiya]] es van haver de sotmetre als senyors locals i els d'Egipte es van dispersar. No va posar molt de temps que la seva adhesió a l'ismaïlisme va començar a ser mal vista i fins i tot una tribu, els Sedwikish, van renegar del seu origen kutama. El [[ismaïlisme]] fou abandonat.
 
Avui dia ihi ha poblacions d'origen kutama a Djurdjura (els Zuwawa), Djidjelli i la Petita Kabília.