Diferència entre revisions de la pàgina «Pierre-Antoine Dupont de l'Étang»

Revisió lingüística
m (Correcció tipogràfica: apòstrof)
(Revisió lingüística)
'''Pierre-Antoine, comte Dupont de l'Étang''' ([[Chabanès]], [[Charente]], [[14 de juliol]] de [[1765]] - [[9 de març]] de [[1840]]), general [[França|francès]] durant les [[Guerres napoleòniques]].
 
Fill de família noble, era germà de [[Pierre Antoine Dupont-Chaumont]], també comte i general. Inicià la seva carrera militar amb 19 anys, el [[1784]], a la [[legió francesa]], amb el grau de [[sotstinent]] i va servir als [[Països Baixos]]. L'any [[1791]] serví comocom a sotstinent en el 12é12è regiment d'infanteria. El [[10 de juny]] de [[1792]] reprebé la creu de [[Cavaller]] de [[Sant Lluís]] de mans del rei [[Lluís XVI]] per les seves accions en l'''afer de Pas-de-Baisieux'' i aquest mateix any ascendeixascendí a tinent coronel. L'any [[1793]] ascendí a coronel i a general de brigada, servinti serví a l'Estat Major de l'Exèrcit del Nord.
 
L'any [[1795]] ésfou nomenat director del Gabinet Topogràfic d'història militar, creat pel [[Directori]], de la mà de [[Lazare Carnot|Carnot]]. El [[2 de maig]] de 1797 ésfou ascendit a general de divisió i director del departament de guerra.
 
La lleial adhesió de Dupont al Primerprimer Cònsolcònsol durant el cop d'estat del ''18 de Brumari'' li valgué el nomenament de cap de l'Estat Major de la Reserva del general Berthier.
 
Intervingué en la campanya d'Itàlia (1799 - 1800), participanten què participà, entre d'altres, aen la [[batalla de Marengo]] contra els austríacs.
 
L'any [[1804]] fou nombratnomenat Grangran oficial de la [[Legió d'Honor]]. Durant la campanya del Danubi, el [[1805]], com a líder de la 1a Divisió del 6<sup>e</sup> Cos sota les ordres del [[Michel Ney|mariscal Ney]], es féu valedor de les majorsmàximes distincions, especialment en l'acció de d'Albeck-Haslach, en la quequal evità la fugida dels austríacs durant la [[batalla d'Ulm]], contribuinti contribuí a l'aïllament i la captura del general austríac [[Karl Mack von Lieberich|Mack]] i el seu exèrcit. La [[Batallabatalla de Friedland]] el féu encara més famós.
 
A finals de desembre del [[1807]] ésfou enviat a combatre a la [[Guerra del Francès]]. El [[26 de desembre]] entraentrà a [[Vitòria]],; el [[12 de gener]] de 1808, a [[Valladolid]],; l'[[11 d'abril]], a [[Aranjuez]],; el 24, a [[Toledo]], i el [[2 de juny]], a [[Andújar]].
Per aquesta època el seu prestigi arribaarribà al zenit.
 
{{Citació|''[...] no hi ha en l'Imperi un general de divisió amb la classe de Dupont. L'opinió de l'exèrcit, d'acord amb el benentès del sobirà, el portarà al primer rang de la milícia; i quan parteixi cap a Andalusia, hom no dubta que trobarà a Cadis el seu bastó de mariscal.''|General [[Maximilien Sébastien Foy]]|Història de la guerra dins la península}}
 
Després de l'aixecament del [[2 de maig]] de 1808 a Madrid, la situació de l'exèrcit francès empitjorà. Dupont marxà cap a Còrdova amb la Divisió Barbou, compostaformada per uns 12.000 homes, on entrà el [[7 de juny]], i on un tret del veí Pedro Moreno va ferir alel mariscal i li va matar el cavall, així que els francesos, en revenja, van [[Saqueig de Còrdova|saquejar la ciutat]] durant tres dies.<ref>{{citar web |url=http://www.ingenierosdelrey.com/guerras/1808_independencia/batallas/1808_06_07_cordoba.htm |títol=Saqueo de Córdoba |consulta=20 abril 2011 |obra= |editor=Ingenieros del Rey |data= |llengua=castellà }}</ref> En arribar [[Batalla del Pont d'Alcolea (1808)|Alcolea]] es trobatrobà amb la resistència dels espanyols dirigits pel general [[Pedro Agustín de Echavárri|Echavárri]], mentre que el [[Francisco Javier Castaños|general Castaños]], amb 40.000 homes a les seves ordres, amenaçaamenaçà de col·lapsar les seves comunicacions amb Madrid. Dupont retrocedeixretrocedí fins a [[Andújar]] i [[Bailén|Bailèn]], on es trobà amb tot l'exèrcit espanyol, que el derrotà.
 
[[Fitxer:La_Rendición_de_Bailén_(Casado_del_Alisal).jpg|thumb|250px|Representació de la Rendiciórendició de la [[Batalla de Bailén|batalla de Bailèn]] ]]
Tots el mèrits obtinguts fins al moment desaparegueren. Després de la derrota a la [[Batalla de Bailén|batalla de Bailèn]], Dupont fou culpat per [[Napoleó]] del desastre, fou empresonat en arribar a França, juntament amb altres generals vençuts, i les seves causes se sotmeteren al dictamen d'una comissió especial. Pel dictamen de la comissió, Dupont fou privat de tots els seus graus, títols i condecoracions, esborrats'esborrà el seu nom de l'anuari de la [[Legió d'Honor]], prohibint-i se- li prohibí l'ús de l'uniforme militar i del títol de comte, se li confiscaren totes les pensions i se'l tancà a la presó.
 
Quan [[Lluís XVIII]] retornà al tron de França l'excarcerà i li restituí tots els honors i propietats. El [[3 de desembre]] de 1814, el rei l'anomenael Ministrenomenà ministre de la guerra. El seu ministeri no fou reeixit i fou reemplaçat pel general Soult.
 
Durant el [[govern dels cent dies]], Napoleó el tornà a degradar i empresonar. Fou, altre cop, restituït a la tornada del Borbons. El [[19 de setembre]] de [[1815]] fou nomenat ministre d'Estat i membre del consell privat del rei.
{{Commonscat|Pierre Dupont de l'Étang}}
 
* [http://www.bicentenariobailen.com Guia en línia «Bicentenari de la Batallabatalla de BailenBailèn»] {{es}}
 
{{ORDENA:Dupont De L'Etang}}
36

modificacions