Diferència entre revisions de la pàgina «Carta europea de les llengües regionals o minoritàries»

m
cap resum d'edició
m (Corregit: un àrea > una àrea)
m
{{cita|la inclusió de més cultures o llengües entre els elements identitaris de l'Estat, que en el nostre cas es traduiria en més llengües oficials, queda en els sistemes democràtics a costa de les decisions de la majoria, de manera que els grups minoritaris es troben per definició en una situació de major o menor debilitat política, quan no de marginació de fet.|<ref name="Ruíz" />}}
 
[[Guillem Calaforra]] de la [[Universitat Jagellònica]] de [[Cracòvia]] considera també la falta de compromís autèntic d'aquesta Carta que es va realitzar des d'ade dalt i sense donar un poder real a les comunitats on estan aquestes llengües minoritzades, que ho han estat per accions actives dels estats-nació dominants. Per tant queda com una bona voluntat del que ostenta el poder:
{{cita|En referència a la Carta Europea de Llengües Minoritàries, les resolucions del Consell de la Unió Europea i altres textos d'aquest gènere. No cal oblidar que molt sovint es tracta de documents i disposicions redactades «des d'ade dalt», i no precisament per els qui sofreixen la minorització com a problema. Són concessions institucionals que en cap cas preveuen la cessió de poder real a les comunitats afectades. Aquestes lleis i projectes no estableixen obligacions reals, no augmenten la capacitat de legislar, ordenar i sancionar en relació a l'ús lingüístic. Es mouen entre el món de les bones intencions (amb mala consciència) i el de la retòrica oportunista legitimadora de l{{'}}''statu quo''. Aquest discurs de la bona voluntat neix d'una acceptació de les asimetries i de les relacions de dominació, i no del desig d'impugnar-les i superar-les.|<ref>[http://www.uv.es/calaforr/CursColonia.pdf Guillem Calaforra. Lengua y poder en las situaciones de minorización lingüística. Setembre 2003. Pág 7.]</ref>}}
 
== Notes i referències ==
4.073

modificacions