|
A Espanya es considera el golf de Biscaia com la part més oriental del mar Cantàbric, amb la qual es designa el mar litoral que banya la costa nord d'Espanya (fins al Cap Machichaco) i la costa sud-oest de França i que correspondria amb el que els romans al segle I a. C. nomenar com Sinus Cantabrorum («badia dels càntabres»). La part més septentrional era anomenada Sinus Aquitanus o Mare Aquitanicum (mar dels aquitans).
==Geografia Física==
La seva costa al sud és escarpada , amb multitud de penya-segats entre els quals s'obren platges i petites badies , generalment en les desembocadures dels rius ( que solen ser en forma de ries ) . Destaquen la rasa mareal de la costaguipuzcoana , entre Deba i Zumaya ( que s'estén en menor mesura fins a Ondarroa ) , i les platges de Gijón , Llanes , Laredo , Comillas , Laga , Deba, Zarauz o Sant Sebastià , mentre que la costa francesa és recta , baixa i sorrenca , amb dunes i nombrosos pantans , del sud fins a la desembocadura del Loira , al terç nord , a la costa de Bretanya , alternen trams rocosos i elevats , amb nombroses cales , badies i àmplies platges de d'arena.Los Els rius que desemboquen a la costa sud d'aquest golf són de curt recorregut , com tots els del vessant cantàbric . En canvi els de la costa est ( Garona que desemboca a la ciutat de Burdeoso Loire) tenen un gran recorregut , tornant a ser de curs curt al nord ( a Bretanya ) . Entre els espanyols destaquen el Nalón , sent el riu més llarg i cabalós de l'àrea espanyola, el Nervión , que forma la ria de Bilbao , i el Bidasoa , que marca en part la frontera entre França i España.La corrent de Nadal , que recorre tota la costa cantàbrica d'oest a est, arriba al golf de Biscaia arrossegant tota classe d'objectes fins a xocar amb la costa continental , el que l'obliga a pujar al nord i morir . Aquest corrent és la culpable que l'abocament de chapapote o galipot delnaufragio del Prestige arribés fins a les costes franceses des de més enllà de la ciutat de La Corunya ( Galícia ) . Els vents forts del nord-oest que el recorren s'originen en les baixes pressions centrades sobre lasIslas Britàniques i el mar del Nord , combinades amb l'anticicló de les Azores.Respecto a la batimetria , el golf de Biscaia presenta dues plataformes continentals separades per una àmplia plana abissal amb una profunditat màxima de 2.789 m . Aquesta plana va ser creada per la separació i rotació de la placa ibèrica pel que fa a la eurasiàtica . El límit entre ambdues plataformes està definit per la fossa de Capbreton , un estret fiord submarí de 2.100 m de profunditat i 150 km de llarg que s'acosta enfront del port de Capbreton , al departament francès de les Landas.Esta disposició batimètrica i l'orientació nord-oest del Golf de Biscaia fan que estigui especialment exposat als temporals provinents de l'Atlàntic Nord . Com que l'estreta plataforma continental de la costa sud no oposa resistència a aquestes tempestes , les onades poden arribar a una alçada considerable en aquesta costa , especialment davant de la fossa de Capbreton .
==Geografia Biològica==
|
