Diferència entre revisions de la pàgina «Monotelisme»

1 octet eliminats ,  fa 6 anys
m
Corregit: haver de apartar-se > haver d'apartar-se
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Sebastopol +Sebastòpol))
m (Corregit: haver de apartar-se > haver d'apartar-se)
A [[631]] Cir va ser promogut a patriarca d'[[Alexandria]]; allà va aconseguir reconciliar una part dels monofisites. Es va confessar «una energia divina i humana». Nous èxits entre els monofisitas de [[Armènia]] i fins i tot de [[Antioquia]], a [[633]] van augmentar la confiança que s'estava sobre el camí recte, però un monjo de [[Palestina (regió)|Palestina]], [[Sofroni I de Jerusalem|Sofroni]], es va adonar del perill que tancava enfosquir la veritable doctrina i pregar a Cir, que li havia informat de les conferències i els seus resultats, i després al mateix Sergi, que s'apartessin de l'error. Per la seva banda va suportar en silenci la contradicció fins que a [[634]], patriarca de [[Jerusalem]], va considerar el seu deure primerament aclarir la qüestió en un sínode que va convocar i després enviar una carta sinodal a Sergio ia altres patriarques i també al papa [[Honori I]] (625-638). En aquesta carta es confessava la doctrina de les dues energies i dues voluntats.
 
Sergio es va afanyar a escriure a Honorio que Sofroni introduïa una confusió amb la doctrina de les dues voluntats en Crist, i li va demanar el seu dictamen. Però Honori, que no apreciava l'abast teològic de la controvèrsia, va contestar que l'excessiu zel de Sofroni era, en efecte, vituperable i que no tenia sentit parlar de dues maneres d'actuació en Crist, ja que les dues voluntats, divina i humana, anaven una darrere d'una altra, d'acord al que el mateix Senyor ensenya quan diu «he vingut no per fer la meva voluntat, sinó la del meu Pare» (Jn 6, 38), o «s'aparta de mi aquest calze, però no es faci la meva voluntat, sinó la teva »(Mc. 14, 36). Sofroni i Ciro van haver de d'apartar-se de la qüestió.
 
Aquest era el llenguatge del cura d'ànimes, no el del teòleg. Ara Sergio va resumir la seva doctrina en una prudent formulació, publicada per l'emperador Heracli, en 638, en una «[[Ekthesis]]" o explicació, que van acceptar la major part dels bisbes d'Orient, i entre ells els nous patriarques de Constantinoble i Jerusalem (Sofronio i Sergio havien mort en el mateix any, així com Honori) i el patriarca d'Antioquia, aquest resident a Constantinoble perquè la seva seu havia estat presa pels àrabs.
1.141.045

modificacions