Ordinador de programa emmagatzemat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: operatius]] * Història de l'Internet * [[Història > operatius]] * Internet * [[Història
m Corregit: si de altres ordinadors > si d'altres ordinadors
Línia 38:
El 1954 la IBM va introduir un computador més petit i més econòmic que va provar ser molt popular. L'[[IBM 650]] pesava més de 900 kg, la font d'alimentació pesada al voltant 1.350 kg i ambdós estaven continguts en gabinets separats de més o menys 1,5 x 0,9 x 1,8 metres. Costava $500.000 o podia ser llogat per $3.500 al mes. La seva [[memòria de tambor]] tenia originalment solament 2.000 paraules de deu dígits, i requeria una programació arcana per a una computació eficient. Les limitacions de la memòria d'aquest tipus influirien en la programació durant dècades, fins a l'evolució de les capacitats del maquinari i un model de programació més benèvols al desenvolupament del programari.
 
El 1955, [[Maurice Wilkes]] va inventar la [[microcodi|microprogramació]], que va ser posteriorment àmpliament usada en els [[CPU]] es i les unitats de [[coma flotant]] dels [[ordinador central|mainframes]] si de d'altres ordinadors, com ara les sèries del [[IBM System/360|IBM 360]]. La microprogramació permet al conjunt d'instruccions base ser definit o estès per programes incorporats en el maquinari (ara de vegades anomenat com [[firmware]], [[microprogramari]], o [[milicodi]]).
 
El 1956, la IBM va vendre el seu [[Primers emmagatzematges de disc d'IBM|primer sistema de disc magnètic]], [[RAMAC]] (Random Access Method of Accounting and Control). Emprava 50 discos de metall de 24 polzades (610 mm), amb 100 pistes per costat. Podia emmagatzemar 5 [[megabyte]]s de dades i costava $10.000 per megabyte. (El 2006, l'emmagatzematge magnètic, en la forma de [[disc dur]], costava menys d'un dècim de cèntim per megabyte).