Potencial d'unió líquida: diferència entre les revisions

El potencial d'unió líquida posa una limitació fonamental a les mesures [[potenciòmetre|potenciomètriques]] i, per exemple, interfereix amb la mesura exacta de la força electromotriu d'una [[cel·la electroquímica]]. Per tant, cal eliminar o, almenys els seus efectes haurien reduir al mínim. La pràctica general per eliminar el potencial d'unió líquida és col·locar un [[pont salí]] <ref> [http://books.google.cat/books?id=CU7yWvK1kGQC&pg=PA405 Fonaments de química analítica.] Vol 2. Douglas A. Skoog, Donald M. West, F. James Holler. [[Editorial Reverté]], 1997. ISBN 8429175555. Pàg 405 </ref> que es compon en general d'una [[dissolució saturada]] de [[clorur de potassi]] (KCl) i [[nitrat d'amoni]] (NH ₄ NO ₃) amb [[acetat de liti]] (CH ₃ Coolio) entre les dues dissolucions que constitueixen la unió. Quan s'utilitza aquest pont, els ions del pont estan presents en gran excés en la unió i porten gairebé la totalitat del corrent a través de la frontera. L'eficiència de la barreja KCl/NH ₄ NO ₃ està relacionada amb el fet que en aquestes sals, els números de transport de d'[[anió|anions]] i [[catió|cations]] són els mateixos.