Ordinals dels reis d'Aragó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Eclesiàstic'' Mes tard > Eclesiàstic'' Més tard
m Corregit: fins el segle > fins al segle
Línia 27:
:5 La sentència del rei Pere el Cerimoniós que apareix en les seves Ordinacions: «''regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre principal''».<ref>[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago|Ordinatio feta per lo molt alt e molt excelent princep e senyor lo senyor en Pere terç rey d'Aragó]]:{{Citació|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre principal: covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}} </ref>
:6 El capítol XXI de la [[Crònica de Sant Joan de la Penya|Cronica de Sant Joan de la Penya]] redactada per Pere el Cerimoniós titulat: «''Com finà la generació masculina dels reis d'Aragó''» i que explica que «''Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, prevenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial''»<ref name="FLUVIA-1995/80-82"/>
:7 El trasllat sepulcral de les restes de [[Ramon Berenguer II]] que ordenà [[Pere el Cerimoniós]], on recordà que eren les restes de: «''l'excel·lentíssim i virtuosíssim príncep i senyor Ramon Berenguer vulgarment anomenat Cap d'Estopa, antiquíssim comte de Barcelona de l'estirp de la qual Nós per la Gràcia de Déu som descendent per ordre directe''».<ref>Sureda Jubany, Marc: [http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UdG/AVAILABLE/TDX-1201108-122609//Tmsj01de16.pdf Els precedents de la Catedral de Santa Maria de Girona], pàg.214. {{citació|La notícia definitiva sobre l'emplaçament del comtes a la Galilea procedeix d'unes disposicions reials de 1385: Pere III el Cerimoniós ordenava el trasllat de les restes comtals de la Galilea al temple gòtic novament enllestit atès que estava previst enderrocar el porxo (una previsió que no es va executar fins elal segle XVIII) o, si més no, ateses segurament les brutes i polsoses obres que havien tingut lloc damunt mateix, al Sepulcre, entre 1379 i 1381:}} {{Citació|excellentissimi et virtuosissimi principis et domini [[Ramon Berenguer II de Barcelona|Raymundi Berengarii vulgariter nuncupati Cap.de.stopa]], antiquissimi comitis Barchinone ex cuius estirpe nos per Dei graciam sumus recto ordine descendentes|[[Arxiu de la Corona d'Aragó]], Cancelleria, r. 988, f. 165. }}</ref>
:8 L'encàrrec que el rei [[Pere el Cerimoniós|Pere]] va fer al [[Aloi de Montbrai|mestre estatuari Aloi]], d'esculpir les estàtues dels seus predecessors, comtes i reis del seu llinatge, per expossar-les al [[saló del Tinell]] del [[Palau Reial Major|Palau reial de Barcelona]] , les qual havien d'ésser onze dels antics comtes de Barcelona i vuit dels comtes-reis d'Aragó<ref> Serra Desfilis,Amadeo. La historia de la dinastía en imágenes: Martín el Humano y el rollo genealógico de la Corona de Aragón.pàg.62.{{citació|De hecho, el número total de antepasados en la serie del Tinell de Barcelona y en el rollo de Poblet coincide con los once condes de Barcelona (Wifredo el Velloso, Wifredo II, Mirón, Senifredo, Borrell, Ramón Borrell, Berenguer Ramón I, Ramón Berenguer I, Ramón Berenguer II, Ramón Berenguer III y Ramón Berenguer IV), y en los ocho condes reyes aragoneses (Alfonso II el Casto, Pedro II el Católico, Jaime I el Conquistador, Pedro III el Grande, Alfonso III el Liberal, Jaime II el Justo, Alfonso IV el Benigno y Pedro IV el Ceremonioso)}}</ref>