Conspiració de la pólvora: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de l'il·lustre > de la il·lustre |
m Corregit: es tractes de > es tractés de |
||
Línia 25:
A jutjar pels documents que vers aquest fet existeixen, no pot dubtar-se que l'acció inductiva dels jesuïtes, en aquest atemptat, fou un recurs inventat pel Govern anglès per a justificar la repressió contra el catolicisme en la persona dels pares Garnet i Oldcorne. Que els jesuïtes eren enemics de tot acte de violència, ho prova, entre altres coses, una carta del mateix Garnet (29 d'agost de 1604), en la que diu als seus superiors de [[Roma]], que ''molts catòlics s'han distanciat d'ells'' (els jesuïtes) ''perquè ells s'oposen als actes de violència''.
A més, amb ocasió d'una baralla provocada a [[Gal·les]] (21 de març de 1905). Garnet havia assolit una carta de Roma, ordenant-li a ell i al clergue [[Blackwell]], ''in mandato Papae'', que evitessin, per tots els mitjans a la mà, tota conspiració dels catòlics en contra del Govern. Al respecte de les relacions de Catesby amb el pare Garnet des del maig de 1604 en que per primera vegada revela el conspirador ser enemic contra el Govern, el jesuïta no cessà un moment de treballar en el sentit d'apartar-lo del camí de la violència que volia seguir; pel qual Catesby cercà un altre consell en el pare Greenway i aquest proposà el cas al pare Garnet (segons la facultat que en confessió li donà Catesby), el qual conjurà en Greenway a que fes tot el que tingués a la seva mà per apartar el seu confés de llur intent, intimidació a la que obeí Greenway tant en absolut, què, segons ell mateix declarà solemnement, ''havia posat en això tanta fe, com si es
El gran interès del Govern anglès en provar que la intervenció de Greenway i Garnet havia estat fora del secret de confessió, ho proven les paraules de [[William Waade]], tinent de la Torre, on estava tancat el jesuïta, escrits amb data del 4 d'abril de 1606: ''Vaig a posar en joc tots els mitjans perquè reconeix-hi...que el raonament que va tenir amb Greenway, no fou sota secret de confessió. De moment, l'obligat a dir que ell havia imaginat que el parlat era una confessió, malgrat que Grenway havia entès que realment era així (The Month'', juliol de 1901.
| |||