Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: centre-dreta > centredreta
Durant la invasió, en un lloc no revelat, van prestar jurament [[Guillermo Endara]], Ricardo Arias i Guillermo Ford com a president, vicepresident primer i vicepresident segon de la República, respectivament. Endara hauria estat el guanyador de les eleccions anteriors del 7 de maig de 1989, abolides pel règim militar de Manuel Antonio Noriega<ref>http://www.epasa.com/monitor/121999/monitor2.html</ref>mercès a les quals, l'1 de setembre de 1989, pren possessió com a president de la República, Francisco Rodríguez Poveda, membre del Partit Revolucionari Democràtic.
 
El 27 de desembre de 1989, un nou escrutini pel Tribunal Electoral de les actes corresponents al 83,1% de les meses electorals va atribuir a Endara el 62,5% dels sufragis enfront del 24,9% de Carlos Alberto Duc Jaén, sustentat per la progovernamental Coalición de la Liberación Nacional (COLINA), integrada pel Partit Revolucionari Democràtic, el Partit Liberal, el Partit Laboral Nacional, i altres. Després d'aquesta certificació, el dirigent arnulfista va ser proclamat president i la seva presa de possessió va ser validada amb caràcter retroactiu.<ref>http://www.alonsoroy.com/pn/pn32.html</ref> L'advocat es va inscriure com el postulant de l'Aliança Democràtica d'Oposició civilista (ADOC), que reunia tres formacions del centre-dretacentredreta i el nacionalisme moderat i antimilitar: el Partit Liberal Autèntic (PLA), de Arnulfo Escalona Rios, el PDC, de Ricardo Arias Calderón i el MOLIRENA , de Guillermo Ford Boyd, els dissidents legitimistes del PPA i el petit Partit d'Acció Popular (PAPA) van fer pinya també amb Endara. L'ADOC havia obtingut 51 dels 67 escons de l'Assemblea, 27 d'aquests, del Partit Demòcrata Cristià.<ref>http://wapedia.mobi/es/Partido_Popular_(Panam%C3%A1)</ref><ref name="cidob"/>
 
El 10 de febrer de [[1990]], el govern del President Endara va emetre un decret executiu en què reorganitzava la força policial.<ref>http://www.voyagesphotosmanu.com/instituciones_politicas_panama.html</ref>D'acord amb el decret executiu, les Forces de Defensa de Panamà quedaven abolides amb efecte retroactiu al 22 de desembre de [[1989]] i en el seu lloc es creaven una [[Policia Nacional de Panamà|Policia Nacional]] (PN), un Servei Marítim Nacional (SMN), un Servei Aeri Nacional (SAN) i un Servei de Protecció Institucional (SPI).<ref>http://www.cidob.org/es/documentacio/biografias_lideres_politicos/america_central_y_caribe/panama/guillermo_endara_galimany</ref> Posteriorment, el [[15 de novembre]] de [[1992]]<ref>http://www.elpais.com/articulo/internacional/PANAMa/panamenos/decidiran/referendum/abolicion/Ejercito/elpepiint/19920701elpepiint_16/Tes/</ref>se celebrà un [[referèndum]] de reformes constitucionals entre les quals figurava l'abolició de l'Exèrcit, el qual va ser rebutjat per gairebé el 60% dels vots.<ref>http://www.elpais.com/articulo/internacional/PANAMa/Rotundo/rechazo/Panama/reformas/constitucionales/Guillermo/Endara/elpepiint/19921116elpepiint_3/Tes/</ref> Poc després l'antiga 'assemblea legislativa' aprovà l'abolició de l'exèrcit,<ref>http://www.eltiempo.com/archivo/documento/MAM-147970</ref>que porta a la nació per primera vegada des de 1968 a un procés electoral transparent en [[1994]], on guanya el candidat d'oposició [[Ernesto Pérez Balladares]], que per mitjà d'una combinació d'aliances a dins del PRD aconsegueix reprendre el poder polític perdut en [[1989]], i guanya amb només el 33% dels vots a causa de la inexistència d'una segona volta electoral al país i al fet que hi havia [[Eleccions generals a Panamà de 1994|7 candidats]] per a la presidència.
1.113.725

modificacions