Unió dels Demòcrates Cristians i de Centre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: centre-dreta > centredreta |
m Corregit: centre-esquerra > centreesquerra |
||
Línia 16:
'''Unió dels Demòcrates Cristians i de Centre''' ([[italià]] ''Unione dei Democratici Cristiani i di Centro''), és un [[partit polític]] [[italià]] [[centre polític|centrista]] i [[democristià]] fundat el [[6 de desembre]] de [[2002]]. L'UDCC va néixer després de la unificació de tres moviments polítics:
* el [[Centre Cristià Democràtic]] (CCD), fundat per [[Pier Ferdinando Casini]] i [[Clemente Mastella]] en [[1994]], contraris a la decisió de la [[Democràcia Cristiana Italiana]] de convertir-se en el [[Partit Popular Italià]].
* els [[Cristians Democràtics Units]], partit creat per [[Rocco Buttiglione]] en [[1995]], expressió d'uns components del Partit Popular descontentaments amb la col·laboració amb el
* [[Democràcia Europea (Itàlia)|Democràcia Europea]], moviment neocentrista fundat en [[2001]].
Línia 24:
El primer congrés del partit el [[6 de desembre]] de [[2002]] va escollir Follini com a secretari general i Buttiglione president. Des del seu naixement la UDC es va integrar en la [[coalició]] de centredreta la [[Casa de les Llibertats]], que en aquest moment dirigiria el govern del país. Dos dels seus membres en foren ministres, Buttiglione de política comunitària i [[Carlo Giovanardi]] per a les relacions amb el [[Parlament d'Itàlia|Parlament]]. D'altra banda, Casini es convertia en el president de la [[Cambra de Diputats d'Itàlia|Càmera de Diputats]].
A les eleccions europees de [[2004]], la UDC va aconseguir el 6% dels vots, situant-se com tercer partit de la coalició governant, per darrere de [[Forza Italia]] i la [[Alleanza Nazionale]]. Poc abans de les eleccions havia abandonat el partit [[Sergio D'Antoni]], destacat líder que va criticar obertament l'aliança amb la Casa de les Llibertats. El [[2 de desembre]] de [[2004]], [[Silvio Berlusconi]] nomenava Follini vicepresident del Govern i [[Mario Baccini]] com ministre. Poc després, el govern va travessar una greu crisi després de les [[eleccions regionals italianes de 2005]], al vèncer majoritàriament el
Inesperadament, el [[15 d'octubre]] de [[2005]] dimitiria Follini del seu càrrec com a secretari general del partit, posicionant-se en contra del nou sistema electoral proporcional creat per Berlusconi. El propi Follini promociona [[Lorenzo Cessa]] com a secretari general del partit. Cessa és nomenat formalment el [[27 d'octubre]] de [[2005]] per la direcció del partit, malgrat l'oposició de [[Mario Tassone]] i [[Erminia Mazzoni]], que es van retirar a l'hora de la votació última de la unanimitat.
=== Cessa secretari general i abandó de la Casa de les Llibertats ===
Amb un nou capdavanter, la UDC es va enfrontar a les [[eleccions legislatives italianes de 2006]]. La coalició la Casa de les Llibertats va perdre les eleccions gràcies a la seva pròpia llei electoral davant [[L'Unione]], de
Després de la derrota electoral de la Casa de les Llibertats, la UDC va iniciar el debat sobre la conveniència o no que Berlusconi seguís al capdavant de la coalició. Casini va arribar a dir que qui perdia havia de canviar, en una clara referència al lideratge de Berlusconi. Es creen dues tendències en la UDC, d'una banda la qual propugnar abandonar la Casa de les Llibertats, liderada per Follini, d'altra banda la partidària del canvi però dins de la Casa de les Llibertats, liderada aquesta altra tendència per Casini i Cessa, el secretari general. Follini, sentint-se incomprès per la resta dels dirigents, abandona el partit, creen el moviment [[Itàlia del Mig]], que busca trencar el bipolarisme dominant en la [[política d'Itàlia|política italiana]]. Per la seva banda, la UDC es distancia de la Casa de les Llibertats a partir del [[2 de desembre]] de [[2006]], quan el partit rebutja participar en la [[manifestació]] organitzada per li resto de la coalició a [[Roma]] contra la política econòmica de [[Romano Prodi|Prodi]]. La UDC organitzaria al mateix temps una manifestació a [[Palerm]], diferenciant així dues oposicions al
Poc després la UDC donaria per acabada la seva participació en la Casa de les Llibertats, no així en el centredreta italià, propugnant una nova aliança, declarant que els aliats de la UDC són naturalment Forza Italia i l'Alleanza Nazionale. Alguns dirigents no estan d'acord amb la sortida de la Casa de les Llibertats, corrent dirigit per l'exministre [[Carlo Giovanardi]]. Uns altres proposen la superació de la UDC, com l'exministre [[Mario Baccini]] i l'expresident de la [[Llombardia]], [[Marco Tabacci]]. A les eleccions legislatives italianes de 2008 la UDC es presentaria dins la coalició [[Unió del Centre]].
| |||