Partit Popular Catòlic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: centre-dreta > centredreta
m Corregit: centre dreta > centredreta
Línia 7:
De 1965 a 1980 va decaure el seu poder, a causa de la secularització i despolarització. A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1967|eleccions de 1967]] va perdre el 15 % dels vots i 8 diputats, i augmentà la cooperació amb ARP i CHU, mentre que declinà amb el [[Partit del Treball (Països Baixos)|PvdA]]. Es formà una ala esquerra i progressista dins el partit, de la que en foren membres [[Ruud Lubbers]] i Jo Cals, que forçà una coalició del partit amb [[Piet de Jong]] (PvdA), però que també provocà escissió del [[Partit Polític dels Radicals]] (PPR) el 1968.
 
A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1971|eleccions de 1971]] tornà a perdre un 18 % dels vots i 7 escons, i formà un nou govern de centre dretacentredreta amb suport de DS70, dissidents del PvdA, presidit per [[Barent Biesheuvel]], però que va caure el 1972. A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1972|eleccions de 1972]] només va obtenir 27 escons, 23 menys que el 1963. va perdre la majoria i no li quedà més remei que col·laborar amb PvdA, PPR i D66, que havien format un govern alternatiu que va caure el 1977.
 
Des del 1972 es va deixar influenciar per la [[CDU]] alemanya i estretà la col·laboració amb ARP i CHU, de manera que el 1974 formaren la coalició [[Crida Demòcrata Cristiana]] (CDA), que va guanyar les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1977]] i permeté que [[Dries van Agt]] formés govern. El 1980 els tres partits es van dissoldre. Alguns dels antics dirigents, com Maxime Verhagen i [[Maria van der Hoeven]], mantenen una forta influència en la CDA.