Diferència entre revisions de la pàgina «Àfrica (província romana)»

m
Correcció tipogràfica: espai sobrant
m (Corregit: aC]]) quant es > aC]]) quan es)
m (Correcció tipogràfica: espai sobrant)
Fou colonitzada pels fenicis que van establir Hippo Zaritus, [[Útica]], [[Tunis]], [[Hadrumetum]], [[Leptis Magna|Leptis]] i [[Cartago]]. Aquesta darrera, col·locada en lloc estratègic, es va desenvolupar com a principal colònia i després estat independent. Les zones al sud i oest estaven poblades pels [[Bagrades]]. Al sud-oest estaven les tribus líbies, alguns dels quals van servir com a mercenaris cartaginesos i que els romans els anomenaven ''Nòmades'', d'on prové el nom [[Numídia]]. Les dos tribus principals a l'oest de Cartago eren els [[Massaesilis]] (a l'oest) i els [[Massilis]] (a l'est amb seu a [[Cirta]] ([[Constantina (Algèria)|Constantina]]).
 
El primer cap Massili conegut fou Gala, qualificat com a rei pels romans, que va prendre Hippo ([[Bona]]) als cartaginesos, però era aliat a aquestos a la [[Segona Guerra Púnica]], fins que es va girar en contra el [[206 aC]]. Fou el pare de [[Masinissa I]] que fou derrotat pels cartaginesos i per [[Sifax]], rei dels Massaesilis i es va retirar al desert de Numídia al sud-est on es va mantenir fins a l'arribada d’ [[Escipió l'Africà]] ([[204 aC]]) quan es va unir als romans, i aquestos li van tornar els seus dominis i hi van afegir els territoris de Massaesilis, mentre que Sifax, fet presoner el [[203 aC]], fou portat a Roma on va morir aviat.
 
Abans de la [[tercera guerra púnica]] el regne de Masinissa es va estendre del riu Malva fins a [[Cirenaica]], deixant als cartaginesos limitats a la [[Zeugitània]] (nord de Tunis) i el petit districte de Bizancium o Bizacena (sud-est de Tunis), que després de la guerra foren els límits originals de la província romana. Masinissa va morir el [[148 aC]] i el [[146 aC]] es va constituir la província romana. El territori cartaginès fou repartit entre ''l'ager publicus'' i les ciutats aliades de Roma: , Útica (capital provincial), [[Thapsus]], Leptis Minor, Acolla, Usalis, Teudalis, i probablement Hadrumetum . El govern fou encarregat a un [[pretor]] i la província es va dividir en ''conventus'', dels que no es coneix els noms mes que els de Zeugis i el d'Hadrumetum.
1.150.164

modificacions