Goierri: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{coord|42|59|25.6|N|2|14|4.88|W|display=title}}
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
Línia 6:
Les valls dels afluents del Oria són bastant importants, en la vall que forma el rierol Zaldibia es troba la població homònima, en el del Agauntza es troben Lazkao i [[Ataun]]; en el del rierol Ursuaran es troba [[Zaldibia]] i en el del'Estanda, Ormaiztegi. La vall de l'Estanda i el del seu tributari, el Santa Lucía, formen un passadís que comunica la vall de l'Oria amb el de l'Urola. La vall del Oria és un important eix de comunicacions, ja que és travessat per la via fèrria de RENFE [[Madrid]]-[[Irun]] i l'autovia A-1 (antiga N-1 Madrid-Irun). La conca alta de l'Urola, forma una vall encaixonada i estreta. Formava una de les valls més aïllades i pitjor comunicades de Guipúscoa. Paradoxalment compta amb una sortida més fàcil cap a la vall de l'Oria que cap a la conca mitja de l'Urola. La línia fèrria Madrid-Irun es va traçar fa ja més d'un segle entrant a Guipúscoa per la vall de l'Urola i comunicant-se amb el de l'Oria a través del corredor de Santa Lucía-Estanda. Actualment una autovia uneix Zumarraga amb Beasain i tot això ha contribuït a estrènyer llaços entre aquestes dues valls.
 
La comarca agrupa zones fortament urbanitzades i industrialitzades amb unes altres de caràcter rural. Entre les primeres destaca a la vall del Oria la conurbació Beasain-Ordizia-Lazkano, localitats que gairebé formen un continu urbà i que sumen una població conjunta de 25.000 habitants; i en l'Alt Urola, la conurbació Zumarraga-Urretxu-Legazpia amb una població que també ronda els 25.000 habitants. La principal activitat econòmica de la comarca és la industrial, centrada en el sector siderometal·lúrgic. La principal empresa de la comarca és la C.A.F. ([[Construcción y Auxiliar de Ferrocarriles]]), una empresa gairebé centenària situada en [[Beasain]] i dedicada a la fabricació de vagons de [[tren]] i [[metre]]. La CAF compta amb gairebé 2.000 treballadors i és el principal motor econòmic del Goierri. Altres empreses industrials d'importància al Goierri són la cooperativa ''[[Irizar]]'' d' [[Ormaiztegi]] que es dedica a carrossar autocars i que compta amb diverses plantes a l'estranger; la planta siderúrgica que posseeix [[Arcelor]] a [[Olaberria]]; la cooperativa ''Orkli'' de [[Ordizia]] que es dedica a la fabricació de vàlvules, ''Indar'' de Beasain que fabrica maquinària elèctrica, la fosa ''Ampo'' de [[Idiazabal]], ''Fosas del Estanda'' de [[Beasain]] o ''Gruas Jaso'' d'[[Idiazabal]].
 
L'Alt Urola era una subcomarca que vivia gairebé totalment de la indústria siderúrgica. En la [[dècada del 1980]] aquesta indústria va sofrir una forta reconversió que va afectar durament a l'economia local. En l'actualitat segueix tenint gran importància aquesta indústria, però amb menor puixança que antany. Destaquen GSB de [[Legazpi (Guipúscoa)|Legazpi]] i la planta de [[Arcelor]] en Zumarraga. També és molt important l'empresa ''Bellota Herramientas'' de [[Legazpi (Guipúscoa)|Legazpi]] que fabrica eines manuals. El sector serveis ocupa a la major part de la població activa, però té menor pes en l'economia local que en altres comarques basques a causa del gran pes de la indústria. Les capçaleres comarcals a nivell de comerç i serveis són principalment Beasain i Zumárraga. L'agricultura i la ramaderia són activitats econòmiques més aviat marginals i solament ocupen a una part significativa de la població en els petits municipis rurals de la comarca.