Jean-Michel Basquiat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: arcaitzants > arcaïtzants
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
Línia 13:
Des de finals dels [[anys 60]], grups de joves dels barris marginals de [[Brooklyn]] i del [[Bronx]] van començar a cobrir les parets dels espais públics de gargots i pintades. Els més pròxims a la ''love generation'' es valien d'aquests espais públics per a expressar el seu desencantament, les seves protestes, els seus desacords amb les estructures socials, polítiques i econòmiques d'un sistema que els era absolutament advers. Uns altres, fugint dels seus guetos, deixaven les seves petjades o les seves marques anònimes en els murs urbans amb actituds despolititzades i indiferents a l'establishment i amb l'única voluntat d'afirmar la seva identitat i donar testimoniatge de la seva existència en el si d'un sistema que els tenia apartats. El [[1979]] Basquiat va escriure als murs del [[SoHo (Manhattan)|Soho]]: ''SAMO is dead''. Llavors, va deixar el graffiti, i va fundar el Gray, un grup musical on tocava el [[clarinet]] i el [[sintetitzador]] i amb el qual freqüentava ''pubs'' com el [[CBGB]] i el [[Mudd Club]], llocs de moda on es reunien altres artistes, però aviat va abandonar la seva incipient carrera musical. Al [[East Village]], músics i artistes van elaborar la seva pròpia subcultura, el [[hip hop]], van compartir la seva afició per la música rock, pel break i el [[rap (música)|rap]] i van portar a terme performances, films underground i graffitis. Però va ser a partir de [[1980]], quan encara vivia com un rodamón, que es va dedicar principalment a la pintura.<ref>Faflick, Philip. “The SAMO Graffiti… Boosh-Wah or CIA?” ''Village Voice'', December 11, 1978: p. 41.</ref>
 
Basquiat posseïa una curiositat intel·lectual i sentia una veritable fascinació per l' [[expressionisme abstracte]], pels traços gestuals de [[Kline]], pels primers treballs de [[Pollock]], per les pintures amb figures de [[De Kooning]] i per les cal·ligrafies de [[Cy Twombly]], cosa que el va dur a tenir un gran domini del grafisme expressivament gestual. Interessat també per les ''"combine paintings"'' de [[Robert Rauschenberg]] i per l'[[Art Brut]] de [[Jean Dubuffet]], així com per la cultura popular, els seus graffitis van adquirir una qualitat plàstica i expressiva cada vegada més pròxima a la de la recent pintura [[Estats Units|nord-americana]], fins al punt que, uns anys més tard, [[Jeffrey Deitch]] va definir el seu treball com "una xocant combinació de l'art de [[De Kooning]] i dels gargots pintats amb aerosol en el [[metro]] de [[Nova York]]".
 
Des de petit havia rebut una apreciable educació artística informal; la seva mare el va dur a visitar [[museu]]s (va ser membre júnior del [[Museu de Brooklyn]] als 6 anys), també el va iniciar en la lectura de literatura poètica i més tard el va impulsar a escriure la pròpia. El nom del seu grup es va convertir en un capítol més del mite quan Basquiat va afirmar que estava inspirat en l'autor d'un llibre sobre anatomia que havia acompanyat la seva convalescència després de ser atropellat, als sis anys, per un automòbil. El propi Basquiat repetiria diverses vegades que aquest llibre va ser un referent precoç del seu treball. Va completar la seva formació autodidacta com oïent a l'Escola d'Arts Visuals, on va contactar amb el pintor i autor de graffiti [[Keith Haring]].<ref>{{cite news|url=http://www.mutualart.com/Artwork/Test-Pattern/2EB85A9C042C2C1F| publisher = Mutual Art Inc.|title=Jean Michel Basquiat ''Test Pattern''}}</ref>