José Jorro Miranda: diferència entre les revisions

'''José Jorro Miranda''' ([[València]] [[1874]] - [[Altea]] [[1954]]) fou un advocat, aristòcrata i polític valencià, comte d'Altea des de 1920, emparentat amb la família del liberal [[José Beneyto Rostoll]]. El [[1896]] es llicencià en dret per la [[Universitat de València]], fou membre del [[Col·legi d'Advocats de València]], del de Madrid i del d'Alacant, de la [[Real Academia de Ciencias Morales y Políticas]] i de l'[[Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Legislació]]. Fou membre del [[Partit Conservador (Espanya)|Partit Conservador]] i fou escollit diputat pel districte de [[la Vila Joiosa]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1903]]. El 1905 va mantenir actituds contra el caciquisme que li van reportar el suport de la societat obrera ''La Fraternidad'', i vencé al candidat [[Niceto Alcalá Zamora]] a les eleccions de [[eleccions generals espanyoles de 1905|1905]]. Al Congrés va defensar millores hidràuliques i ferroviàries per a la comarca de la [[Marina Baixa]], cosa que li facilità la reelecció a les [[eleccions generals espanyoles de 1907]], [[eleccions generals espanyoles de 1910|1910]], [[eleccions generals espanyoles de 1914|1914]] i [[eleccions generals espanyoles de 1916|1916]].

 

 

Durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] va organitzar la [[Unión Patriótica]] a la província d'Alacant i el [[12 de setembre]] de 1927 formà part de l'Assemblea Nacional convocada pel dictador com a representant d' ''activitats vàries de la vida nacional''. El 1930 es va retirar de la vida política.