Magnetar: diferència entre les revisions

Un '''magnetar''' o '''magnetoestrella''' és una [[estrella de neutrons]] alimentada amb un [[camp magnètic]] extremadament fort. Es tracta d'una varietat de [[púlsar]] la característica principal de la qual és l'expulsió, en un breu període de temps (equivalent a la durada d'un llampec), d'enormes quantitats d'alta energia en forma de [[raigs X]] i [[raigs gamma]].

 

 

Els raigs Gamma ordinaris coneguts com a '''GRBs''' "''esclats de raigs gamma''", de l'anglès "''gamma-ray bursts''", ja eren coneguts en les acaballes dels anys [[1960]]. El descobriment d'aquests raigs tremendament energètics provinents de l'espai, es va efectuar en plena guerra freda, quan les dues superpotències, [[Estats Units]] i l'[[URSS]], s'espiaven mútuament tractant de controlar el seu arsenal nuclear. Amb la finalitat de verificar el [[tractat de no proliferació d'armes nuclears]], Estats Units va llançar una flota de satèl·lits coneguts com a [[Projecte Vela]]. Amb aquests satèl·lits, dotats especialment per a la captació de raigs X i raigs gamma, es van descobrir en [[1967]] aleatòries explosions d'aquests últims que, a manera de flaixos, semblaven venir des de diferents direccions de l'Univers. La troballa es va mantenir en secret fins que, en [[1973]], es va donar a conèixer a l'opinió pública per Ray Klebesabel i el seu equip de ''Los Alamos National Laboratory''.

* [[4U 0142+61]], situat a 13.000 anys llum al de la Terra, situat a la [[constel·lació de Cassiopea]].

* [[SGR 1806-20]], situat a 50.000 anys llum de la terra en l'extrem més llunyà de la [[Via Làctia]] a la constel·lació de [[Constel·lació del Sagitari|Sagitari]].

* 1E 1048.1-5937, situat a 9.000 anys llum a la constel·lació de [[Quilla (constel·lació)|Quilla]]. L'estrella original de la qual es va formar el magnetar tenia una massa de 30 a 40 vegades la del [[Sol]]

Un complet llistat es pot trobar en el catàleg de magnetars..<ref>{{citar web