Partit Republicà Progressista: diferència entre les revisions

Ideològicament, defensaven una república unitària (tot i que no es tancaven en banda a alguna forma d'autonomia regional) amb el reformisme social radical posat en pràctica el 1872. Tanmateix, aviat es produïren crisis internes degut al revolucionarisme conspiratori de Ruiz Zorrilla (que intentà engrescar els militars de l'Associació Republicana Militar en els pronunciaments de 1883 i 1886), la negativa a participar en comicis electorals i l'absoluta intransigència a participar en institucions de la monarquia. Això provocà que molts seguidors de Martos s'integressin al Partit Liberal o al [[Partit Demòcrata Possibilista]] el 1881, i la de Nicolás Salmerón el 1886, fundador del [[Partit Republicà Centralista]]. Això va provocar la participació electoral de partit des del 1887, però les diferències entre Ruiz Zorrilla i els seus socis provocaren l'esmicolament del partit a la seva mort el 1895. [[Eusebi Jover i Marquet]] en fou el cap a Catalunya i avalador d' [[Alejandro Lerroux]], qui l'abandonaria per a fundar el [[Partit Republicà Radical]]. Els [[blasquisme|blasquistes]] valencians fundarien el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], i el mallorquí [[Jeroni Pou Magraner]] fundà el [[Partit d'Unió Republicana de Mallorca]]. D'altres grups s'uniren al [[Partit Republicà Democràtic Federal]] i d'altres fundarien el [[1903]] la [[Unió Republicana (1903)|Unió Republicana]].