L’'''''ager publicus''''' era el territori que pertanyia al poble romà. S'hauria creat ja sota [[Ròmul]] que va dividir el territori romà (''ager romanus'', el territori que pertanyia a l'estat romà) en tres parts: l{{'}}''ager regius'' o domini reial; l{{'}}''ager privatus'', lots distribuïts a les famílies patrícies; i l{{'}}''ager publicus'', pastures col·lectives per les famílies romanes.
L{{'}}''ager publicus'' es va nodrir dels territoris conquerits sobretot després de les guerres samnites. Quan Roma conqueria un regne confiscava la meitat o el 60% de les terres que passaven a l{{'}}''ager publicus''; hi passaven sempre les mines i les salines, que eren estratègiques per l'estat. El ''Decemviri Agris Dandis Adsignandis'' era el col·legi de decemvirs encarregat de repartir i controlar l{{'}}''ager publicus''. Amb les mines i salines l'estat s'assegurava uns ingressos regulars, si bé generalment concedia l'a gestió a empreses privades a canvi d'una quantitat prefixada. A l{{'}}''ager publicus'' es podien crear [[colònia romana|colònies romanes]]. La terra doncs estava ocupada però no podia ser posseïda per qualsevol excepte quan l'estat distribuïa lots d'''ager publicus'' a persones que havien fet un servei a la pàtria (com servei militar, als veterans principalment) o per pagar un deute públic; els antics propietaris de les terres en podien continuar l'explotació; els colons tanmateix gaudien de la possessió però no de la propietat, i l'explotaven contra el pagament en natura (''[[vectigalia]]'') o en especies (''[[stipendium]]'' o ''[[tributum]]''). Amb els temps els posseïdors van voler esdevenir propietaris i van provocar un moviment social que va portar a la reforma dels [[Gracs]], i a la crisis de la república.
Al període imperial, la major part de l{{'}}''ager publicus'' d'Itàlia havia estat distribuïda als veterans de generals com Luci Corneli Sila, Gai Juli Cèsar i Gneu Pompeu Magne, por lo que tot el que quedava eren propietats de les ciutats i terres comunes de pastura. A les províncies en canvi els terrenys públics eren immensos i van passar a propietat de l'emperador si bé en realitat tots van romandre sota possessió privada.
