Albarrasí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com Ibn al > com a Ibn al
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
Línia 23:
A l'[[Edat del Ferro]] fou habitat pels [[celtes]] [[Lobetans]]. D'aquesta època s'hi han trobat importants [[pintura rupestre|pintures rupestres]] a la pineda del Rodeno.
 
Sota els musulmans portava el nom de '''Shantamariyyat al-Shark''' (Santa Maria de l'Est) en contraposició a '''Shantamariyyat al-Gharb''' (Santa Maria de l'Oest) la moderna Faro. El nom que ha perdurat deriva de la família berber hawwara dels Banu Razin (''al-Banú-Razín''), que va dominar la regió anomenada [[Sahla]], la comarca a l'entorn de la ciutat; l'ancestre de la família fou Razin al-Burnusi, que havia arribar a la península amb Tarik ibn Ziyad; no obstant aquesta filiació es discutida. Els [[Banu Razin]] van governar Sahla amb més o menys fidelitat als omeies i són esmentats als texts a partir del 957/958 quan Marwan ibn Hudhayl ibn Razin, que estava revoltat a Sahla, es va sotmetre a [[Abd al-Rahman III]]. El març del 972 els quatre fills de Marwan ibn Hudhayl ibn Razin van obtenir la partició de l{{' }}''amal'' patern en el districte de Sahla per part del califa [[al-Hakam II]], amb el consentiment de Yahya ibn Hudhayl ibn Razin i els seus nou fills; el 974, mort Yahya, els 9 fills van rebre també l{{' }}''amal'' patern del califa. Amb l'enfonsament del califa [[Hudhayl ibn Khàlaf ibn Razín|Abu Muhammad Hudhayl ibn Abd al-Malik ibn Khalaf ibn Lubb ibn Razin]] conegut com a Ibn al-Asla, es va proclamar independent (1012/1013) amb títol d'[[hadjib]] i [[lakab]] de Izz al-Dawla i Dhu l-Majdain, i va fundar la xicoteta [[taifa de Sahla]] coneguda generalment avui dia com a [[taifa d'Albarrasí]] del nom d'aquesta família. Fou confirmat en la possessió per [[Sulayman al-Mustain]], anomenat el califa dels berbers, encara que després li va fer recriminacions potser per no ajudar-lo activament. Des de 1013/1014 el nom de la capital comença a ser esmentat com a Shantamariyya, nom que abans no havia aparegut (només s'esmentava el nom Sahla) el que suggereix la presència d'una comunitat mossàrab.
 
Es va mantenir allunyat de les guerres entre petits regnes i va fer front a [[Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí|al-Mundhir I]] de [[emirat de Saragossa|Saragossa]] que volia annexionar el territori. Es diu que va aportar molta prosperitat a la regió de Sahla. Va morir el 1044/1045 després de més de 30 anys de regnat, i el va succeir el seu fill [[Abd-al-Màlik ibn Hudhayl]] amb el lakab de Husam al-Dawla; va tenir un llarg regnat de 58 anys; va enfrontar els primers atacs cristians i Ibn al-Kardabus diu que [[Ferran I de Castella]] (1037-1065) va saquejar la capital (no dóna la data), si bé això no té confirmació en cap altra font. Quan [[Alfons VI de Castella]] va conquerir [[Toledo]] (1085) va iniciar bones relacions amb Castella a qui va enviar un tribut; després de la [[batalla de Zalaca]] (''Zallaka'') el 1086, va deixar de pagar el tribut però el 1089 va haver de sotmetre's al [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cid]]. El novembre del 1092 va annexionar [[Sagunt]] (que és esmentada amb el nom de Murviedro -en català [[Morvedre]]- al [[cantar del Mio Cid]]) i va pactar un acord de neutralitat amb el Cid; quan el mercenari castellà atacava [[Balansiyya]] ([[València]]), Abd-al-Màlik va intentar una aliança amb el rei català (abans de l'agost del 1093), però aquest va alertar al Cid que va retornar a Sahla, i va forçar al rei a ajudar-lo en la conquesta de València que es va aconseguir el [[15 de juny]] de [[1094]]. Tot seguit Abd-al-Màlik es va aliar als [[almoràvits]] que començaven a assetjar València (setembre-octubre de 1094) i va participar en la batalla de [[Quart]] (Cuarte) fugint del camp de batalla. Va morir el [[18 de maig]] de [[1103]] i el va succeir el seu fill [[Yahya ibn Abd-al-Màlik]] que va portar igualment el ''lakab'' de Husam al-Dawla. Ja València havia estat ocupada pels almoràvits i el seu governador, Abu Abd Allah ibn Fatima, va deposar a Yahya i va annexionar la taifa ([[6 d'abril]] de [[1104]]).