Alveolats: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: classifcava -> classificava en
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
Línia 35:
Els apicomplexos i els dinoflagelats es relacionen entre ells més estretament que amb els ciliòfors. Tots dos tenen [[plast]]s i la majoria comparteixen un paquet o con de [[microtúbul]]s en la part superior de la cèl·lula. En els apicomplexos aquests formen part d'un complex utilitzat per penetrar en cèl·lules hostes, mentre que en alguns dinoflagel·lats no acolorits formen un peduncle emprat per ingerir les preses. Diversos altres gèneres estan íntimament relacionats amb aquests dos grups, principalment flagel·lats amb una estructura apical semblant. Aquests inclouen les formes de vida lliure ''[[Oxyrrhis]]'' i ''[[Colponema]]'', i els paràsits ''[[Perkinsus]]'', ''[[Parvilucifera]]'', ''[[Rastrimonas]]'' i ''[[Ellobiopsida]]''. El [[2001]], l'amplificació directa de gens d'[[ARNr]] de mostres marines de [[picoplàncton]] va revelar la presència de dues línies d'alveolats noves, que es varen denominar grup I i II.<ref>López-García, P. i cols. (2001). Unexpected diversity of small eukaryotes in deep-sea Antarctic plankton. ''Nature'' '''409''': 603-7.</ref><ref>Moon-van der Staay, S. Y. i cols. (2001). Oceanic 18S rDNA sequences from picoplankton reveal unsuspected eukaryotic diversity. ''Nature'' '''409''': 607-10.</ref> No es coneix cap parent cultivat del grup I, mentre que es relaciona el grup II amb el paràsit ''[[Amoebophrya]]'', que fins aleshores es classificava en l'ordre dels [[sindinial]]s dels [[dinoflagel·lat]]s.
 
Les relacions entre alguns dels grups principals d'alveolats varen ser suggerides durant els anys 80, i entre els tres per [[Cavalier-Smith]], que va introduir el nom formal d{{' }}''Alveolata'' el 1991.<ref>
Cavalier-Smith, T. (1991). Cell diversification in heterotrophic flagellates. In The Biology of Free-living Heterotrophic Flagellates, ed. D.J. Patterson & J. Larsen. pp. 113-131. Oxford University Press.
</ref> Posteriorment va ser confirmat per un estudi genètic de Gajadhar i cols.<ref>